A vuitens sense Isco

Abans de sortir a la gespa, el Madrid tenia resolta la seva classificació per a vuitens de la Champions (el CSKA va perdre 1-2 davant del Viktoria Pilsen) i Isco havia estat el descart de Solari, després de no haver estat titular encara amb l'argentí, fent públics i notoris els problemes amb l'internacional espanyol. El partit no va reclamar més atenció que els esdeveniments previs, amb un joc moix i imprecís del qual va sortir victoriós el Madrid amb la connivència de Fazio i d'una irregular Roma.

Va dir Di Francesco en la prèvia que el seu equip, la Roma, i el Madrid eren dos malalts, i així ho van posar de manifest. Va ser un partit amb més intencions que mèrits, en el qual el premi estava amagat entre els errors del rival, no en uns encerts propis de què no va poder presumir ningú després del partit.

La Roma, sense Edin Dzeko, va ser un equip constantment trencat, sense presència en el centre del camp, amb Nzonzi desbordat, descordinat en la pressió i sense contundència en defensa. Semblava la víctima propiciatòria per al Madrid, però els de Solari tampoc no estaven per fer dispendis.

Llorente, la novetat

L'única sortida clara des de darrere va ser a través dels laterals, sobretot Marcelo, almenys fins que Florenzi es va posar a evitar-ho. D'allà en endavant, el Madrid no va oferir més que una mica de presència de Kroos, la candidesa de Bale i el desencert de Benzema.

Lucas Vázquez, titular per davant d'Asensio, no ofereix res opulent però aporta una constància i un sacrifici que, de moment, el col·loquen per davant de la gran esperança del club per al futur immediat, un Asensio tercer canvi per darrere de Mariano i Valverde.

La gran novetat va ser Llorente, titular després de no estar convocat a Eibar. El seu partit no va solucionar massa en defensa i, ofensivament, intranscendent només va evidenciar que el problema de l'equip es troba més enllà del mig centre.

La Roma no va exigir al Madrid ni la meitat que l'Eibar, és un equip acomodat, que aspira a competir entre els millors, però que pel camí està lluny de ser competitiu en l'elit i amb prou feines conserva la grapa d'abans. Va ser un perfil d'equip ideal per al Madrid, que a més va ajudar amb errors determinants.

Ünder va perdonar els blancs

Davant de la inoperància dels blancs en atac, els romans van acabar anant-se'n a dalt i, a la mitja hora de joc, el partit estava trencat i les ocasions es concentraven a la porteria d'un Courtois que, de nou, va ser del millor del seu equip.

Gairebé al descans, l'esperpent blanc va assolir la seva expressió més extrema amb un tremebund embolic autoimposat de Carvajal, del qual va sortir amb un error colossal empetitit pel del turc Ünder, només davant de la porteria, amb Courtois venut, que va enviar l'1-0 per sobre del travesser.

A l'inici de la segona, la Roma va demostrar que no té rival si de fer d’esperpent es tracta: Fazio es va convertir en el passador que no està sent Modric i va deixar Bale sol davant d'Olsen, un regal massa gran com per desaprofitar-lo.

Els problemes continuen vigents

El Madrid es va posar 0-1 gairebé sense saber com i la Roma va continuar llançant-se col·laborant activament a un atac suïcida. Lucas Vázquez va fer el segon en una jugada en la qual la Roma va renunciar a defensar, va rematar només en àrea petita una deixada de cap de Benzema, després d'un centre de Modric sense oposició en la frontal de l'àrea.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

A partir d'allà, només la imprecisió i el desencert del Madrid van evitar un resultat escandalós. La defensa de la Roma va convertir el partit en una autopista de tres carrils sense límit de velocitat que els atacants blancs no van aprofitar.

Ja es van entonar càntics gloriosos després d'una victòria a la Roma, el cant del cigne de Lopetegui abans del seu cessament, però les sensacions actuals de l'equip de Solari no arriben ni perquè els més optimistes s'il·lusionin. Les revelacions d'Eibar continuen sent vigents i els problemes del Madrid a plena vista i lluents perquè rivals amb bona disposició els aprofitin. El repte de Solari és refer un equip, de moment sense Isco, que és una ombra del que va ser.