Stuani i Bono frenen l'Espanyol amb un triomf poderós (1-3)

Sembla simple, però no ho és. Sembla simple, però no ho havia fet. L’Espanyol es va agenollar a casa seva, una cosa que no havia passat en tota la temporada, contra un Girona poderós. Extremadament poderós amb un Stuani superb i un Bono miraculosament salvador. La nit en què més periquitos van acudir a casa seva, gairebé 23.000 persones, van assistir a la derrota més inesperada. No va ser-hi l’Espanyol en el derbi. Va entrar-hi tard i se’n va anar abans. Sempre podrà dir que Stuani el va silenciar o que Bono el va acabar posant dels nervis. 

En cinc minuts havia passat de tot. Bono va engegantir la seva ja per si mateixa gegantina figuraper fer la porteria tan petita a Borja Iglesias que va errar una ocasió claríssima de gol. Amb prou feines dos minuts i el periquito, que va acudir fidel a la crida de Rubi, es fregava les mans amb l’espectacular arrencada del seu il·lusionant Espanyol. No comptava, no obstant, amb un tipus que fa un temps va ser seu. Un davanter dels que ja no existeixen.

Comptes pendents

Un jugador que tot rival odia esportivament, especialment David López, el central blanc-i-blau, amb qui tenia comptes pendents des de l’any passat quan li va trencar el genoll. Comptes que van augmentar en una freda nit a Cornellà-el Prat.

Rubi estava satisfet amb la posada en escena del seu equip, però, de sobte, anava perdent 0-2. Cinc minuts de partit i Stuani, amb dos imponents cops de cap, havia trasbalsat l’univers periquito.

En el 0-1, un precís centre de Carles Planas des de la banda esquerra, va tenir la firma ‘stuanesca’. Intel·ligent i astut l’uruguaià per trobar el buit entre David López, més irritat que de costum, i Hermoso, el flamant internacional de Luis Enrique. Els centrals es van mirar preguntant-se què dimonis havia passat quan l’uruguaià, un davanter antic, dels que ja no existeixen, posava la seva rúbrica en el 0-2. ¿Com? Resulta fins i tot innecessari relatar-ho, però per si de cas... Un altre imponent cop de cap, en aquest cas a la sortida d’un córner servit també amb precisió per Aleix Garcia.

Stuani fa caure el castell

El futbol té aquests capricis. Rubi, un modern i estudiós entrenador, havia aixecat un castell inabastable a la casa de l’Espanyol. Cinc partits de Lliga, 450 minuts i només un gol encaixat. Fins que va aparèixer Stuani, que en tot just cinc va aconseguir-ne dos, tots dos a la porteria del Prat, mentre Diego López s’unia a la llista d’incompresos que lideraven els centrals Hermoso i David López. Com si cap hagués desxifrat l’enorme potencial del ‘nou’ del Girona, per molt que porti el ‘set’ a la seva samarreta. En realitat, ningú ho va detectar. Hi era, però no ho van veure.

Quan es van adonar de la seva presència, i això que estaven més avisats que mai, era massa tard. Però el partit no es resumeix només al prodigiós cap de Stuani. Ni de bon tros. L’Espanyol encara lamentava la inicial ocasió estavellada per Borja Iglesias al cos de Bono. Però no es va rendir, malgrat que, presa dels nervis, no va tenir la fluïdesa d’altres dies. Tot i així, David López i Dídac Vilà van tornar a topar amb el porter del Girona, atent en qualsevol acció. Amb un davanter centre màgic (porta 10 gols, és el ‘Pitxitxi’ de la Lliga) i un porter solvent la vida és sempre molt més senzilla.

En la segona part, Rubi anava agitant el seu equip (van entrar Piatti primer i Melendo després), mentre Eusebio volia enfortir el Girona amb l’entrada d’Àlex Granell  després que Roberts exhibís el seu inacabable catàleg de driblatges per trencar a la ja castigada defensa periquita. Fins i tot Diego López, un porter expert, va cometre un error ingenu, tot i que sempre li podrà donar les gràcies a Hermoso, que va salvar a la mateixa línia de gol el xut de Borja García, un jugador exquisit. Exquisida és la seva tècnica, exquisida resulta la seva sang freda, però aquesta oportunitat perduda era el pròleg del sofriment.

Cinc jornades marcant

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Tot va canviar, no obstant, amb el gol de Borja Iglesias, oportú a l’àrea petita. Gairebé no havia ni tocat la pilota, però va sumar la seva ja cinquena jornada consecutiva després que el Girona, amb tres grans ocasions errades, perdonés la vida a l’Espanyol. Es va iniciar llavors el tercer partit en tot just 90 minuts.

El primer, que va ser breu, va pertànyer a Stuani; el segon, que va durar gairebé una hora, era patrimoni del Girona; el tercer, de poc més de 10 minuts, va portar la firma del cor blanc-i-blau, apaivagat finalment per les mans de Bono i la carrera de Doumbia. A més, ja amb l’1-2, Eusebio va retirar Stuani, que es va emportar un esbronc monumental dels que havien sigut els seus aficionats. Però tres partits amb la samarra del Girona l’han convertit en l’enemic esportiu quan el volcànic partit va acabar com havia començat: amb una descomunal parada de Bono, en un cop de cap a boca de canó de Borja Iglesias, que després Javi López no va saber aprofitar. Un parell de minuts després, Doumbia li donava la raó al Girona amb el tercer gol d’un derbi inoblidable. Inoblidable per a l’Espanyol perquè va veure truncada la seva ratxa a casa. Inoblidable per al Girona que va firmar un triomf d’enorme valor esportiu i simbòlic.