DES DE BARCELONA

Mil boques cremant

zentauroepp45862032 soccer football   copa libertadores final   first leg   boca181111212514

zentauroepp45862032 soccer football copa libertadores final first leg boca181111212514 / MARCOS BRINDICCI

4
Es llegeix en minuts
Miqui Otero
Miqui Otero

Escriptor

ver +

Explica Eduardo Galeano al seu llibre 'El fútbol a sol y sombra' una anècdota que li va apuntar Osvaldo Soriano. La història d’aquell seguidor del Boca que havia consagrat la seva vida a un propòsit noble: odiar tot el que tingués a veure amb el River. En el seu moment d’agonia, al llit de mort, “va demanar que l’emboliquessin en la bandera enemiga”. D’aquesta manera va poder celebrar, en l’últim sospir:

–Mor un d’ells.

Explica Beto, un dels responsables de la penya del Boca a Barcelona, amb 400 socis i l’única oficial a Europa, que fa una setmana que no dorm i que, per descomptat, fins d’aquí a unes setmanes no podrà parlar amb cap dels seus amics del River: “Si guanyem, ells no voldran, i si guanyen ells, no voldré jo”.

A l’entrada del Grizzly 72 Sports Bar, a Gran Via amb Aribau, tocat amb la gorra del Gamper que va portar al seu equip al Camp Nou, afegeix que viu a Sabadell, on treballa com a informàtic, però gairebé sembla que el treball és el 'hobby' i que la seva veritable passió és el seu treball. Rostits llegendaris, reunions de milers de ‘bostenses’ i una convicció: El Boca és cor i passió; ells, els milionaris, gallines, “mig pijos, com diuen vostès”, són pits freds incapaços d’omplir el seu propi estadi.

La metafísica i el temps

Explica com la penya s’ha convertit en una xarxa que ajuda gent que arriba a Catalunya per buscar feina. El boca a boca del Boca. Parla, fins i tot, d’Isamu Katu,  un soci japonès que va viatjar dissabte durant 33 hores per arribar a la final a La Bombonera. El seu bitllet li permetia estar només 24 hores en terra argentina, així que ara mateix, mentre els tambors i xarangues inunden el bar, es deu estar perdent el partit mentre el seu avió perfora núvols.

Aquí no hi ha ressaca física per allò d’ahir, l’espera i el diluvi, però la metafísica si es perd durarà segles. Beto no és l’últim que no parlarà amb ningú del River i sembla que només un miracle podria mediar perquè s’establís un vincle. El partit està a punt de començar i el senyal falla. Les teles diuen ‘apagar router’, la gent diu la ‘concha de tu madre’. Circula el rumor que això passa perquè tots els 'bostenses’ estan connectats al wi-fi per poder parlar amb els seus compatriotes.

Es demana que la gent apagui el mòbil. Ho demanen alguns que estan veient els primers minuts en ‘streaming’ en el seu. Molts, fins i tot prenen la Gran Via i busquen pantalles en hotels i bars pròxims. Una estona després, Jonathan, responsable del bar, explicarà que en realitat ha fallat el senyal de Movistar: “He parlat amb el Dixie, on són els del River, i els ha passat el mateix. Però a veure com ho expliques”. Es diria que només els gerents de les seus de les dues aficions són els diplomàtics que han encreuat paraules.

“Señores soy de Boca desde la cuna, que vamo a salir campeones no tengo duda”, criden mil boques quan arriba el primer gol. El partit es desboca i arriba l’empat del River. Però Benedetto torna a avançar-se. Al Boca li sobra gol i li falta futbol, s’atreveix a dir el locutor. ‘La concha de tu madre’. La història de Benedetto és més impressionant que la d’Oliver i Benji: la seva mare va morir per una aturada cardíaca animant-lo quan ell jugava un partit als 12 anys. Va deixar el futbol. Va treballar com a peó de paleta. Va muntar un combo de cúmbia que va arribar a aparèixer a la tele. Va tornar a jugar. Ahir el seu cap rapat va pentinar els crits de totes aquestes boques.

Calimotxo i una bandera

Durant el descans (és un dir), Fabio, fill de futbolista que va arribar a Barcelona fa 28 anys, ofereix calimotxo d’una mitja garrafa de Fontbella i agita una bandera. Treballa de cuiner a La Péntola, a Mataró, on viu. Fa uns dies va marxar el seu pare, ja molt gran, ja molt malalt, de tornada a l’Argentina: “No saps el que m’agradaria que guanyéssim, per ell”. Del Boca des del bressol, des que el seu oncle Fernando el va portar als 11 anys: aquell dia que es cantava a la grada “Tero, tero, en el día de la patria, te rompimos el agujero”.      

Notícies relacionades

Boca a boca a boca oberta al Grizzly, tambors i crits, quan cau l’empat del River. Diuen que el futbol és metàfora de tantes coses. Però hi ha metàfores per a la metàfora i la d’aquest derbi l’aporta el cotxe de bombers que acaba d’estacionar al costat del bar. Un gimnàs, uns portals més enllà, sembla que s’incendia. Era impossible que tants cors cremant no provoquessin una cosa així. Aquests mateixos cors canten, sota d’una bandera enorme, “Señores, soy de Boca desde la cuna, que vamo a salir campeones no tengo duda, con un poco más de huevo, la vuelta vamo a dar”.

.