LA COPA LIBERTADORES

El diluvi ofega la gran final

La pista del Boca es va convertir en una piscina que va fer impossible el tan desitjat partit contra River

La tempesta es va anunciar fa una setmana pel Servei Meteorològic, però els organitzadors van desatendre l'avís

zentauroepp45838335 ame1809  buenos aires  argentina   10 11 2018   un aficionad181110195550

zentauroepp45838335 ame1809 buenos aires argentina 10 11 2018 un aficionad181110195550 / Juan Ignacio Roncoroni

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Isamu Kato va aterrar a Buenos Aires amb un crit que no es va demorar a alliberar. “Ja veuràs, no som com els putos del River Plate”. Havia volat 33 hores. Però no importava. Als 31 anys, anava a complir el somni de veure el Boca Juniors, a la mateixa Bombonera. 

Imaginava un triomf inapel·lable contra el rival de sempre i crits embriagats de victòria. Quan va abandonar l’aeroport internacional d’Ezeiza vestit amb la samarreta i la gorreta blava i daurada dels seus amors, va trobar un cel tan plomós que només escopia aigua. Mal presagi. Kato ni va poder arribar a la pista. Pel camí es va assabentar que la primera final de la Copa Libertadores s’havia suspès.

El camp de joc era una piscina. El xoc que esperava tot el planeta quedava en l’aire. “¿Quan es jugarà?”, va haver de preguntar. I li van haver de dir que aquest diumenge, a les 16 hores, sempre que la pluja ho permeti. Però a aquella hora estarà emprenent la seva tornada a Tòquio. Havia vingut només per veure el partit acabat de suspendre.

Un grup de seguidors, sota el tendal on es va suspendre la festa / NACHO DOCE (REUTERS)

Kato no estava sol en el seu desconsol. Un país sencer va esperar fins a l’últim minut un senyal miraculós del cel que aturés el temporal. Amics i famílies s’havien reunit davant d’un televisor sense fer cas a trons i llampecs. El diluvi havia sigut anunciat pelServei Meteorològic Nacional des del començament de setmana. Però ni la Federació Argentina (AFA) ni la Confederació Sud-Americana (Conmebol) van semblar haver fet atenció a les advertències. Durant les primeres hores de dissabte es va desencadenar el temporal tan augurat. La zona veïna a l’estadi, contigu a un rierol pestilent, no va tardar a notar els efectes de la tempesta. Tot i que a hores d’ara no prolifera la fetor en temps de pluja, es confirmava certa vigència d’aquell antic cant maliciós dels riverplatencs per adreçar-se al seu rival històric: la Boca es va inundar i a tots els de Boca la merda els va tapar”.

Tota la pluja d’un any

Passat el migdia, els planters es van dirigir no obstant cap a la Bombonera” sabent que es tractava d’un viatge tan inútil com el del turista nipó. La Conmebol es mantenia en silenci. Christian Gribaudo, un directiu del Boca, va provar d’explicar l’inexplicable sobre la demora en comunicar l’evident. “Ja han caigut 95 mil·límetres sobre el terreny de joc. És més que en tot l’any, que van ser 90.” Però Gribaudo no tenia autorització per dir que “la final del final del món” no prosperava.

La gespa de l’estadi impracticable a causa de la inundació / EITAN ABRAMOVICH (AFP)

El camp de joc estava completament negat. Les tribunes buides. “¿Quant temps necessiten per adonar-se’n que el partit no s’ha de jugar? Per més drenatge de la pista que facin, ¿i els accessos? ¿I la gent? ¿I el joc?”, es va preguntar el diari esportiu 'Olé'. La Bombonera acostuma a ser pintoresca. Un pas obligat dels turistes. La seva acústica és també peculiar. Els partits “sonen” d’una altra manera. Els rivals s’intimiden. Els locals s’engrandeixen davant dels bramuls. Però des de fa anys se sap que la gespa no suporta gaire més que un ruixat. El seu sistema de desguàs és precari.

Els organitzadors van prendre en aquest sentit la pitjor de les decisions: ignorar aquest historial. ¿Només per imperícia? L’expectativa global no tenia precedents i es materialitzava veient els ingents diners rebuts per drets televisius. Els periodistes esportius locals coincidien: d’haver-se tractat d’un partit de la lliga l’haurien suspès en el mateix matí de dissabte. Però aquest desenllaç de la Libertadores posava en joc una altra cosa. Un altre negoci.

Un altre escàndol

Notícies relacionades

L’escàndol no va fer cap altra cosa que estar en sintonia amb el que va passar amb aquesta Copa Libertadores: al llarg del certamen hi va haver jugadors que van entrar a la pista malgrat que estaven impedits, equips sancionats amb pèrdua de punts, càstigs molt discutibles, una pèssima utilització del VAR i, com a colofó, el diluvi de dissabte.

Els jugadors van ser enviats als seus hotels, però els centenars de seguidors passats per aigua durant una vigília inútil no els va avisar ningú que havien de tornar diumenge. En el seu primer informe, la Conmebol va errar la punteria i va dir que el primer partit de la final es disputaria el 25 de novembre, és a dir, després del segon, previst per a un dia abans. Va corregir l’errata immediatament, però va deixar en l’aire la sensació que tot pot canviar d’una hora per altra.