El museu de la Bombonera espera 'la séptima'

El Museu de la Pasión Boquense fa 17 anys que acumula els grans èxits del Boca Juniors, tot i que guarda un lloc especial per a ‘la séptima’, el trofeu més esperat de la seva història i que el club disputarà contra el seu etern rival, el River Plate, en la final de la Copa Libertadores, el primer partit de la qual es disputa aquest dissabte.

Inaugurat el 3 d’abril del 2001 i situat a les instal·lacions de l’estadi de la Bombonera, va ser el primer museu temàtic futbolístic de l’Argentina i entre les seves parets hi ha relíquies com ara una samarreta firmada que Pelé va regalar el 1963 a l’argentí Antonio Rattin, i una pilota autografiada pel tennista Juan Martín del Potro, actual número quatre del rànquing mundial.

El Boca Juniors està a només dos partits d’igualar els set trofeus de la Libertadores que té al seu poder el Club Atlético Independiente "Estem molt desitjosos de guanyar ‘la séptima’", va explicar en un diàleg amb Efe Pablo Eberle, un dels guies que treballa al museu i que, com a aficionat acèrrim, considera que aquesta copa és per als seguidors "una obsessió".

Un títol "especial" i "diferent" als ja guanyats és el que s’ha de disputar davant del River Plate, que, si guanyés, aconseguiria la seva quarta Libertadores. Una copa que Eberle col·locaria "a dalt de tot, al lloc més alt", on tothom pogués veure ‘la séptima’, que faria del Boca i l’Independiente els clubs amb més Libertadores del continent.

El barri

"Quedaria definitivament en la història, el club ja és molt gran, per mi, el més gran de l’Argentina. Seria el gran colofó per a l’exitosa història del club", va opinar Eberle. El partit d’anada de les finals de la Libertadores dissabte vinent tindrà lloc a la històrica Bombonera, parada principal en la visita el museu, en la qual els turistes poden fotografiar-se a la gespa de l’estadi amb una de les Copes Libertadores aconseguides.

Els milers de transeünts que recorren el barri ‘xeneize’ no poden evitar aquests dies veure més samarretes blaves i grogues que mai, malgrat que el jove guia va assegurar que el museu rep les mateixes visites de sempre i que l’esperat duel no ha suposat cap canvi per a un barri tradicionalment turístic.

Entendre el barri de La Boca és entendre la història ‘xeneize’, ja que entre els seus estrets carrers on continuen ressonant tangos i les seves cases 'conventillos' s’explica la història de tot un país, que va veure com el president del Boca es convertia en el president de la nació. "Mauricio Macri va començar la seva carrera política aquí al Boca, és fill d’una família d’empresaris que sempre va estar relacionada a l’Estat. Macri va començar treballant en les empreses del pare, però la seva gran passió sempre ha sigut el Boca", va relatar Eberle.

Des de 1995 fins al 2007, l’ara president de l’Argentina va ser el màxim titular del club i, en paraules del guia, va guiar l’equip durant els seus millors anys. Sota el seu mandat, el Boca va assolir quatre de les seves Copes Libertadores. "La gestió de Macri al país no ha sigut igual d'exitosa que aquí al club, per això està vist una mica de reüll. No obstant, hi ha molta gent que hi continua confiant. És un tema a part que ja involucra els 40 milions d’argentins", va indicar el jove.

El triomf contra el Madrid

Notícies relacionades

Deliri a l'Argentina: Boca i River, final de la Copa Llibertadors

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Una "època daurada", sobretot al terreny internacional, en què, a més, va superar el màxim rival estranger contra el qual ha competit, el Reial Madrid, en la Copa Intercontinental 2000, i que deu els seus colors a una intervenció també estrangera. "Aquí a Buenos Aires hi havia un altre equip que utilitzava el ‘celeste’, anomenat Nottingham de Almagro. Els dos equips van decidir jugar un partit per veure qui es quedaria amb el color de la samarreta ‘celeste’ i el Boca va perdre", va afegir el portaveu del museu.

Juan Rafael Brichetto, el tercer president de la història del club, es va dirigir immediatament al port de La Boca i va proposar que el següent vaixell que hi arribés portaria els seus futurs colors, que finalment va adoptar d’un vaixell suec. Un emblemàtic temple blau i groc, un lloc reconegut a tot el món que espera completar la caixa amb el bombó més dolç de tots, aquell que se li guanya al màxim rival, per exposar-lo amb orgull entre les seves quatre parets.