entrevista radiofònica

Guardiola: "El dia que Espanya tingui una BBC, Espanya serà diferent"

El tècnic del City tria les set cançons, d'Oasis a Serrat, que formen part del seu repertori vital en una entrevista intimista a la ràdio anglesa

marcosl44703692 manchester  united kingdom   19 08 2018   manchester city ma180819203430

marcosl44703692 manchester united kingdom 19 08 2018 manchester city ma180819203430 / PETER POWELL

6
Es llegeix en minuts

Pep Guardiola ha concedit una entrevista al periodista català Guillem Balagué Guillem Balaguéen la qual parla del seu amor per la música i per la ràdio. "M’encanta la ràdio. Quan estava a Barcelona i anava a treballar escoltava cada matí els ‘talk shows’ polítics. La ràdio et porta a altres llocs. Algun dia m’agradaria participar en un programa de ràdio", explica en aquest espai de la BBC Radio 5, centrat en la música.

"De vegades per la lletra, de vegades per la melodia, una cançó et pot recordar un moment increïble de la teva vida. És part de la cultura. Quantes coses han canviat en el món gràcies a la música. És part de la meva vida, segur", explica el tècnic del Manchester City.

"Algun dia m’agradaria fer un programa de ràdio. M’encanta la ràdio"

Pep Guardiola

Tècnic del Manchester City

En aquest sentit, Guillem Balagué li demana que triï sis cançons de la seva vida i Guardiola apunta títols que evoquen la seva passió pel futbol, la seva família, els seus records d’infantesa i el seu temps a Manchester. En la seva selecció hi apareixen SerratLlach, Oasis, Bill Fay, Sinatra, Elton John. Entremig, Guardiola reflexiona sobre les seves influències, dins i fora del món de la pilota a la BBC. I deixa al final una reflexió mediaticopolítica: "És la meva estrena a la BBC. Un amic meu em va dir que Espanya necessita una BBC. El dia que Espanya en tingui una, Espanya serà diferent", assevera.

'Fiesta', de Joan Manuel Serrat

"Serrat és un dels meus grans ídols. És un dels millors cantautors a Catalunya, a Espanya, i aquesta cançó sempre em transmet felicitat. M’encanta. Aquesta cançó parla de la festa de Sant Joan, tothom ballant i divertint-se. Jo no vaig anar a gaires festes quan era jove. Als 13 anys vaig anar a la Masia de Barcelona. Sempre vaig provar d’estar centrat i mai vaig anar a discoteques o a ‘pubs’ o a beure. Però a l’estiu, quan l’escola havia acabat, tothom anava a la festa de Sant Joan i la cançó em recorda el meu petit poble de Santpedor quan era jove. Crec que és impossible haver tingut una infantesa millor, haver sigut un nen més feliç. No érem una família rica. Érem normals. Més pobres que rics, i cada dia estava al carrer sense semàfors, sense trànsit, sempre jugant...".

'Your song', d’Elton John

"Un dels meus somnis és assistir a un concert d’Elton John, especialment per aquesta cançó. La primera vegada que la vaig escoltar tenia 18 o 19 anys i començava a jugar al Barcelona. Recordo un munt de cançons d’aquell període de la meva vida. El vaig conèixer quan vam jugar a Watford, a finals de la temporada passada i va ser un gran plaer. Si s’organitza un concert aquí, si us plau, penso anar-hi".

'New York, New York', de Frank Sinatra

"Després de Barcelona vaig marxar a Nova York. Ho vaig fer per la meva família. La meva dona sempre em va recolzar i sé que li va encantar, així que va valer la pena. Els meus fills hi van aprendre anglès. Quan hi vam arribar no en parlaven ni una paraula i, cinc o sis mesos després, ja en parlaven fluidament. Aquesta ciutat té molt de carisma, tothom que hi ha anat hi vol tornar. És un lloc especial". Guardiola recorda que poc després d’establir-s’hi va arribar a un acord amb el Bayern de Munic, així que va començar a estudiar alemany. "Vaig estudiar tres o quatre hores al dia, al matí, una mica de gramàtica. És molt complicat d’aprendre fins i tot per a nens alemanys. Imagina’t per a un home de 41 anys... Però soc tossut".

'Don’t look back in anger', d’Oasis

"M’encanta aquesta cançó, no et pots imaginar com. És increïble. Em posa de molt bon humor quan l’escolto. És una obra mestra. Cada vegada que sortim la cantem junts".

Guardiola recorda en aquest moment l’atemptat a Manchester després d’un concert d’Ariadna Grande. "Ara és una cançó per al poble. Hi ha aquest vídeo en què tothom guarda silenci i aquesta dona comença a cantar-la. Va ser un moment molt emotiu per a mi i la meva família. Quan hi va haver l’atemptat, era a casa amb el meu fill, però la meva dona i les meves filles eren allà, al pavelló. Em va trucar, però la comunicació es va trencar. Vaig provar de trucar-li però no va connectar. Vam baixar al lloc i, després de cinc o sis minuts, va trucar de nou: 'Som fora, tornem a casa'. Vam tenir sort. Molta gent va patir, nosaltres vam tenir sort. La vida és així".

'The healing day', de Bill Fay

"Amb música, de vegades és el to, de vegades és la lletra. Aquesta cançó serà una que em recordarà la meva etapa a Manchester. Escolto molt aquesta cançó. M’agrada, m’agrada molt Bill Fay. És la perfecta cançó per quedar-se a casa quan llegeixes un llibre, estar amb els nens i escoltar-la. Tothom té el seu lloc per escapar-se i per a mi, quan estic cansat, és casa meva. Només a casa em sento segur. Segur en termes de no sentir-me observat. Tanco la porta i em sento segur. Conec la meva feina des que tenia 18 anys, fa molts anys que tinc aquest tipus de vida i no és cap problema. Participo del joc. Però quan m’escapo, el meu lloc és casa meva, els meus fills, la meva dona, la Cris. És l’únic lloc on em sento lliure de fer tonteries i no sentir-me jutjat".

"Amor particular", de Lluís Llach

Notícies relacionades

"És una de les millors cançons d’amor que he sentit en la meva vida. De vegades quan conec anglesos m’agradaria traduir-los aquesta cançó. És una cançó molt real. Lluís Llach és una de les meves inspiracions, és una llegenda a Catalunya. Una de les persones més estimades, com Serrat, per moltes cançons, però per aquesta en particular. La vaig descobrir sent adolescent, el primer amor, el segon amor, i és part de la meva vida. No soc tímid a l’hora de dir com m’estimo una persona. Potser al contrari, ho dic massa. En aquest sentit soc molt llatí. Amb els meus jugadors, de vegades penso: ‘Pep, no ho facis’. No sé si ho hauria de fer, perquè de vegades pateixes més si ets molt proper als teus jugadors. Però de vegades necessito abraçar-los, no necessito parlar amb ells. La gent de vegades s’oblida que som éssers humans. Es creuen que som de gel, com màquines. I de vegades necessites sentir la seva calor. Però de vegades també has de prendre decisions que els fereix. I han de pensar: '¿Per què m’abraces i després no em poses?' Però això és així".

'Hotel California', dels Eagles

"Sempre em recordarà quan a Barcelona em vaig mudar a un pis compartit, deixant enrere l’acadèmia. Vaig escoltar un munt a aquesta cançó. ¿A qui no li agrada aquesta cançó?".