TERROR ALS BOSCOS

Els mussols sembren el terror entre els atletes de Portland

Aquests ocells emulen els famosos del film 'Els ocells' i ataquen, sobretot, dones que corren amb cua

EPA6219. JOHANNESBURGO (SUDÁFRICA), 24/10/2018.- Un búho real permanece en su recinto del zoológico Joburg de Johannesburgo, Sudáfrica, hoy 24 de octubre de 2018. A pesar del gran tamaño de esta especie, no supera los 4 kg de peso. Se alimenta de pequeños mamíferos y a lo largo de su vida pone 2 o 3 huevos en nidos que suele construir en árboles o en lo alto de los acantilados. Es una especie muy común en el Norte de África, África y Europa. EFE/ Kim Ludbrook

EPA6219. JOHANNESBURGO (SUDÁFRICA), 24/10/2018.- Un búho real permanece en su recinto del zoológico Joburg de Johannesburgo, Sudáfrica, hoy 24 de octubre de 2018. A pesar del gran tamaño de esta especie, no supera los 4 kg de peso. Se alimenta de pequeños mamíferos y a lo largo de su vida pone 2 o 3 huevos en nidos que suele construir en árboles o en lo alto de los acantilados. Es una especie muy común en el Norte de África, África y Europa. EFE/ Kim Ludbrook / KIM LUDBROOK (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Efe / Tania Cidoncha

A Portland, on córrer és gairebé un manament, potser pel fet que la multinacional nord-americana Nike té la seva seu en aquesta ciutat de l’estat d’Oregon (EUA), un dels perills que sotgen aquests esportistes no són lesions, sinó els atacs diaris de mussols. Entre els grups d’experts corredors, turistes i excursionistes que se submergeixen diàriament als densos boscos de la ciutat s’han registrat nombrosos casos en què les víctimes van dir que havien "notat un fort cop al cap".

De les envestides en van sortir, a més, amb fortes esgarrapades provocades per les grans urpes del duc de Shelley (una classe de mussol). Bob Sallinger, director de conservació de la societat Audubon de Portland, enfocada a l’estudi dels ocells i els arbres de la ciutat, explica a Efe que encara no comprenen el motiu dels atacs d’aquests coells robustos, d’uns 60 centímetres d’alt i una envergadura d’1,2 metres, quan tenen les ales esteses.

No els agraden les cues

Però sí que tenen clar que normalment les seves víctimes són 'runners' que recorren els camins dels boscos "a primera o última hora" del dia, segons Sallinger, que alerta que les més propícies per endur-se un bon ensurt són dones "amb el cabell recollit en una cua".

Sallinger comenta que probablement es tracta d’un intent d’aquests ocells amb fama de tenir molt bona vista de "protegir els seus nius", al confondre les cues en moviment "amb esquirols o altres animals". Anne Horton, propietària d’una de les cases que toquen amb el bosc urbà Forest Park, té com a costum passejar-hi al capvespre amb els gossos. Tot i que afortunadament no ha passat mai per aquesta experiència, Horton explica que "fa por pensar que un mussol d’aquesta mida pugui atacar-te. Crec que tots tenim la idea que els mussols són uns ocells entranyables i nocturns, no agressius".

Com a ‘Els ocells’

Però gairebé diàriament més d’un corredor experimenta aquest "ensurt de mort", segons paraules de Sallinger, que assegura que aquests atacs provoquen una ansietat semblant a la que patien els personatges d’'Els ocells' (1963) en les angunioses escenes d’atacs del genial cineasta Alfred Hitchcock.

"Pot ser un gran ensurt si vas corrent tranquil·lament i sol pel bosc", afegeix Sallinger, sobre una situació que no sembla que es pugui solucionar a curt termini perquè aquesta espècieestà "per tota la ciutat" i ja n’hi ha hagut casos a Salem, capital de l’estat.

La mala experiència

La societat Portland Audubon ha arribat a recomanar una cosa tan incòmoda com utilitzar un pal del terra a tall d’antena sobre el cap perquè el mussol s’espanti i no pugui, a més, agafar amb les seves urpes el cuir cabellut. Caroline Schier, que va ser atacada al parc Marquam, va comentar al canal local KPTV que va saber "immediatament el que havia passat, perquè no era la primera vegada que un mussol l’havia atacat".

"De sobte vaig sentir com uns artells afilats a la part posterior del meu cap", va dir Schier. "Suposo que dues vegades en tres anys no està tan malament", va afegir. En vista d’aquest panorama, la ciutat ha instal·lat senyals en què adverteixen sobre la presència de "mussols agressius a l’àrea" i dels perills de les curses matutines.

L’espècie

Notícies relacionades

El duc de Shelley és una espècie de l’est del país que va emigrar cap al Canadà i es troba ara feliçment instal·lada al nord-oest dels EUA des de fa més de 45 anys. Tot i que els cartells no recomanen a les dones tapar-se els cabells, sí que suggereixen córrer o passejar en hores de llum i provar d’evitar àrees amb més presència de mussols, com els boscos urbans de Forest Park i Tryon Creek Park.

Els ducs de Shelley poden niar en zones urbanes, una cosa estranya en ocells d’aquesta mida i, al contrari que els mussols tacats, molt més petits i en perill d’extinció, tenen fama de ser especialment agressius. Per això, els experts recomanen no portar auriculars, que aïllen de sorolls, per poder estar al corrent del perill.