El Llevant assalta el Bernabéu i enfonsa el Madrid de Lopetegui (1-2)

El Llevant havia dissenyat un pla per guanyar al Bernabéu, els jugadors de Paco López sabien què havien de fer per aconseguir-ho i la inexperiència del Madrid va fer la resta. Lopetegui i el Madrid van saltar al camp confiats, amb una alineació alternativa, sense Bale ni Benzema, però equilibrada amb Casemiro, amb la qualitat d’Isco i Modric i apuntalada amb l’esperada oportunitat per a Mariano.

Gairebé en la primera jugada, una bona sortida des del darrere amb Modric, va aixecar els aplaudiments del camp, que no vam tornar a sentir fins que en el descans Bale va sortir a escalfar. L’aposta de Lopetegui va començar il·lusionada, propositiva, però Morales era perillós. Ja havia avisat i, abans que el Madrid s’assentés al camp, no va perdonar un error estrepitós de Varane, gairebé inesperat veient la pilota llarga, frontal, sens eperill, que venia des de la defensa valenciana. Cada pilota llarga a Morales va ser un malson per al campió del món francès, impotent i superat en cada atac per l’11 del Llevant.

Cinc minuts després, amb el Madrid encara atordit, una lleu mà de Varane que l’àrbitre va xiular fora de l’àrea, el VAR la va assenyalar a dins i Roger Martínez va transformar el penal per col·locar el 0-2. Lopetegui es va quedar petrificat en la seva àrea tècnica, el Madrid tenia temps per refer-se de la derrota o confirmar la desfeta.

L’impuls madridista va tornar boig el partit, sotmès a la desesperació d’un equip sobrepassat pels fets, atònit per la situació i nerviós pel resultat no satisfactori del seu joc. La reacció visceral impulsada pels crits desesperats de Lopetegui des de la banqueta es van traduir en perill, però només a pilota aturada: un travesser, una bona aturada d’Oier i un gol anul·lat per fora de joc, assenyalat pel VAR, van ser el botí.

Assimilat el doble ganxo del Llevant al mentó blanc, l’equip de Lopetegui va recuperar la pausa per elaborar. Marcelo, el dèficit defensiu del qual és un peatge que aquest Reial Madrid està obligat a pagar, sense gaires més alternatives eficaces en l’últim terç de camp, va produir més perill que la banda dreta, amb Odriozola i Lucas, que va ser el reflex de l’equip: voluntariós i inofensiu, amb tant ímpetu per aconseguir el gol que també va ser un colador en defensa.

Ambient de desesperació

En el tram final del primer temps Lucas i Mariano les van tenir per igualar el matx, indecisos davant d’Oier. També la va tenir Morales, un altre cop. L’erràtica i calamitosa actuació de l’àrbitre no va fer res més que augmentar l’exasperació de les banquetes i la grada. L’ambient era de desesperació, d’ansietat, d’incredulitat... I mentrestant, Morales en mode exhibició, se sentia el més còmode sobre el camp, superior al seu marcador, eficaç i productiu en cada decisió.  

Al descans, Lopetegui va treure Odriozola, va col·locar Lucas de lateral i Bale va ser l’elegit per reflotar la banda dreta i, de passada, el partit. El Madrid va intentar elaborar més, Isco va començar a aparèixer, però el partit es jugava al que volia el Llevant. El poc perill local en atac confrontava directament amb la sensació de seguretat, control de la situació i confiança en el pla previst de l’equip de Paco López.

Lopetegui, als antípodes del seu homòleg valencià, va esgotar els canvis, atacat per l’ansietat, abans del minut 60, amb l’entrada de Ceballos i Benzema (per Isco i Asensio). La desesperació del tècnic es va traslladar als jugadors, que s’ecomanaven a la improvisació per remuntar. L’equip va recuperar una mica d’entusiasme, però el perill només va arribar a pilota parada, en aquell moment amb un llançament de falta de Bale.

Mentrestabt un Bernabéu sense encant no sabia si xiular o animar el seu equip, el perill arribava a batzegades, amb el centre del camp desaparegut i l’equip trencat en dues meitats que defensaven i atacaven de forma independent.

Pitjor sequera golejadora de la història

El gol de Marcelo va arribar per empenta pura, amb una incursió en l’àrea que va sorprendre el Llevant, cada vegada més cansat i desitjant aturar el partit davant la desesperació del madridisme. El Madrid va acabar amb la seva pitjor sequera golejadora de la història després de 480 minuts sense marcar un gol. Després de l’1-2, Benzema va començar a aparèixer pel costat esquerre, va estavellar una altra pilota al pal i va protagonitzar les accions de més perill entre la desesperació final del Madrid.

Gairebé en el descompte, en una altra jugada a batzegades, Mariano va marcar el segon gol en fora de joc del Madrid en el partit. Mentre l’afició començava a abandonar els seients a la grada, la banqueta de Lopetegui es desesperava protestant a l’àrbitre.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Al final, cinquè partit sense guanyar per al Madrid de Lopetegui, que amb quatre derrotes i un empat en els últims cinc partits comença a trontollar en el seu càrrec. Entre setmana arriba el Viktoria Pilsen, a la Champions, abans que el Barcelona dicti sentència per a Lopetegui, si és que arriba en el càrrec fins al partit al Camp Nou.

Així hem narrat el partit en directe.