Aquest Espanyol vola molt alt

Fa un temps hauria sonat a broma, però es pot plantejar la pregunta. ¿Qui juga millor que l’Espanyol? Pocs, a jutjar per l’exhibició del conjunt blanc-i-blau aquest diumenge a Cornellà. L’equip de Rubi va firmar un partit antològic contra el Vila-real, un equip en hores baixes, però que no havia perdut aquí en les seves 10 últimes visites. No només va guanyar, sinó que va fer vibrar una afició que en els últims mesos havia disfrutat poc. Aquest Espanyol vola molt alt.

Ovació unànime

Era el partit de la tornada de Gerard Moreno, tot i que no es va veure ni rastre del jugador que va liderar l’equip les tres últimes temporades. Sí que es van veure les seves samarretes blanc-i-blaves, tan nombroses com les de Jarque o Sergio García entre el públic, que va ovacionar unànimement el seu nom al recitar-se l’alineació.

No va tenir ni de lluny el seu dia el davanter català, desaparegut gairebé tot el partit. Només se’l va veure al final, en un mà a mà amb Diego López que podia significar l’empat i que es va saldar a favor del gallec. L’afició va rugir amb l’aturada. Que estigui agraïda no significa que no hagi girat full.

Borja, actiu però desencertat

Molt més protagonista va ser el substitut de Gerard, un Borja Iglesias que va ridiculitzar dos expanyolistes, els centrals Álvaro i Víctor Ruiz, a base de guanyar-los l’esquena una vegada i una altra, tot i que va suspendre l’assignatura del gol.

L’Espanyol va arrencar com un cicló i ja en el primer minut va fer intervenir el VAR en una entrada d’Álvaro sobre Borja, que va fer caure després de treure-li la pilota a l’àrea. De Burgos Bengoetxea no va veure el penal que reclamava tot l’estadi i tampoc el VAR el va fer canviar d’opinió.

Lluny de descentrar-se, l’Espanyol va continuar generant ocasions amb molta facilitat. Cada vegada que recuperava la pilota, faceta en la qual va brillar Marc Roca, però també altres de menys habituals en aquesta estadística com Granero, amb pocs tocs els blanc-i-blaus armaven una clara ocasió de gol, i sempre amb Borja com a destinatari final, tot i que no va estar fi a l’hora de definir.

Gran gol d’Hernán Pérez

En un d’aquests contraatacs, ‘el Panda’ va conduir la pilota, va deixar assegut a la carrera Victor Ruiz amb un gran moviment i va tenir la intel·ligència i generositat necessàries per cedir a Hernán Pérez (novetat a l’onze al costat de la tornada de David López) que l’acompanyava a la carrera més ben col·locat, perquè superés Asenjo aixecant la pilota a la seva sortida amb un subtil toc (m. 7). Tots els jugadors van acudir a felicitar l’assistent, especialment Diego López, que en l’anterior jugada, aprofitant un córner en contra, havia esbroncat el davanter per titubejar a l’hora de xutar en la jugada del possible penal.

Van arribar minuts d’autèntic ‘showtime’ periquito, per a delit dels20.032 aficionats que van anar a Cornellà, la millor entrada de la temporada. En una lapse de cinc minuts Borja Iglesias va encarar Asenjo tres vegades, la primera d’elles massa clara per fallar-la. L’ombra de Gerard Moreno hauria planat sobre l’estadi de no ser perquè ja hi era, tot i que de groc. Pocs partits tan fluixos se li podran trobar al de Santa Perpètua a Cornellà.

Quatre de quatre a casa

El periquitos més fidels es van empassar l’any passat molts partits pèssims a casa que ressalten encara més el que ha aconseguit Rubi amb pràcticament els mateixos elements. El gol no ha deixat de ser una assignatura pendent, però els seguidors blanc-i-blaus tardaran a oblidar aquesta primera part. Sergio García, Hernán i una altra vegada Borja, el xut des de fora de l’àrea del qual se li va colar a Asenjo per sota del cos, van poder anotar el 2-0.

Però el Vila-real més desastrós que es recorda va avisar no obstant en una jugada aïllada en la qual Diego López va rebutjar la pilota deixant-lo mort a l’àrea. Fornals va disparar a boca de canó i Mac Roca la va treure sota pals (m. 39). Amb el temps complert, un córner de mal auguri va acabar en un altre embolic que Ekambi va resoldre amb un cacau. Després de tres minuts de VAR, l’empat va pujar al marcador. Primer gol encaixat aquesta temporada a casa.

No es va ensorrar l’Espanyol al descans, si bé l’inesperat empat després de rebre un autèntic bany va esperonar el submarí, que va posar una mica d’ordre a la seva defensa i va intentar tocar una mica més la pilota. En el segon no va tenir massa èxit, ja que l’Espanyol no va deixar anar el timó del joc, però la sagnia de la primera meitat no s’anava a repetir (d’entrada).

Final extraordinari

Ekambi va poder fer un gir de timó al partit si no se li hagués apagat el llum al resoldre un claríssim contraatac que va malgastar penosament. Els 22 protagonistes es van donar després uns minuts de respir per a l’apoteòsic final. Després de diversos xuts llunyans per les dues parts, Sergio García va arribar a la línia de fons i va cedir enrere per a l’arribada de Darder, que la va trencar (m. 79).

Mereixia l’Espanyol el triomf, per la qual cosa hauria sigut molt cruel que Gerard batés Diego Lopez en la següent jugada. Però ja no anava a patir més la parròquia periquita, almenys a la seva porteria. Baptistao va estar a punt de sentenciar a les seves pròpies botes i assistint a Sergio García, però Asenjo va portar a col·lació la seva classe. Res va poder fer no obstant davant de l’arribada de Piatti, que amb el temps complert va permetre alliberar la seva afició de qualsevol por.

Notícies relacionades

Rubi: «És el millor partit de la temporada, l'han brodat»

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

L’Espanyol reclama un lloc a la zona noble. El darderisme era això.

Així ho hem narrat en directe: