Marc Roca, la brúixola de l'Espanyol

La constància i la persistència són dues qualitats fonamentals per triomfar en l’esport. Més enllà del talent innat, la fe cega en un mateix ajuda també a enderrocar obstacles. Marc Roca, nascut a Vilafranca però criat a la Granada del Penedès, pot corroborar aquesta realitat.

Porta mitja vida al’Espanyol  (va arribar als 11 anyets i en compleix 22 al novembre) i mai va ser el millor futbolista de la seva generació, però mai va abaixar els braços, ni tan sols després del curs passat, en el qual va estar oblidat per Quique Sánchez Flores. Amb David Gallego va començar a veure la llum i Rubi li ha entregat les claus de l’equip. Titular indiscutible a l’inici de Lliga, aquesta setmana va debutar amb la selecció espanyola sub-21. Marc Roca està de moda.

De Vilafranca a Sant Adrià

Mereixia una empenta així el migcampista català, que va pujar al primer equip fa un parell d’anys al costat del seu inseparable Aarón Martín, ara a la Bundesliga. Va jugar 25 partits de Lliga en aquest primer exercici amb Quique. Després va arribarl’apagada. Vuit partits (258 minuts) va disputar la passada temporada, en la qual es van estudiar ingrates cessions al mercat d’hivern al Leganés, el Còrdova il’Osca  de Rubi. Però Marc va continuar persistint amb aquest dorsal 21 a l’esquena, el primer a lluir-lo des de la tràgica mort de Dani Jarque el 2009.

El migcampista del Penedès és un cas típic de creixement i desenvolupament de la fantàstica fàbrica de Sant Adrià. Va arribar al club el 2008 de la mà, com no, de Manel Casanova, el mític exresponsable del planter blanc-i-blau que va morir d’un infart l’any passatinfart .

El sisè sentit de Manel Casanova

“Marc jugava al Vilafranca i es formava al’Escola del Barça, que també va mostrar interès per ell. Manel em va venir un dia i em va dir: ‘Dani, he vist un noi interessant que hauríem de provar’. Va entrenar un parell de vegades amb nosaltres i el portem a un prestigiós torneig d’estiu a Brussel·les. Vam ser campions superant equips com aral’Arsenal, Dortmund, Bayern, Chelsea...A la final vam guanyar l’Anderlecht i Marc Roca va marcar un golàs des de fora de l’àrea amb la cama esquerra”, recorda per a EL PERIÓDICO el seu primer entrenador a l’Espanyol, Dani Fernández, que ara dirigeix el juvenil A del Mercantil.

No hi va haver dubtes amb la resolució final. “Ens el quedem, és molt bo”, li va dir a Casanova. “El sisè sentit i el talent de Manel mai fallaven”, recorda amb emoció Fernández, que va dirigir Roca el seu primer any periquito a l’infantil B.

Extrem, lateral i pivot

El del planter va començar a l’Espanyol com a extrem esquerre, després va jugar de lateral amb Jacint Magriñá i va passar al pivot al cadet A, també a les ordres de Dani Fernández. “Recordo perfectament que va jugar el seu primer partit allà contra el Premià. Teníem baixes en aquesta posició i decidim provar-lo de migcampista. Complia totes les condicions: recorregut, bona sortida de pilota, desplegament físic. Va sortir aquell dia i mai va abandonar ja aquesta posició”.

Roca se’n va anar consolidant el planter periquito però sense cridar especialment l’atenció. Els seus pares tampoc tenien grans esperances. “Ells pensaven que jugaria com a màxim a Tercera. Era una família educada, exquisida i respectuosa amb els tècnics que mai li va ficar pressió al xaval. No tenien aquesta ambició”, explica Fernández, orgullós de dirigir una fornada de jugadors que “superava el Barça amb la pilota”.

Una esponja

El tècnic remarcaAarón Martín (Mainz) i Pablo Maffeo (Stuttgart), uns mesos més joves que Marc, com estendards d’aquella generació. També cita el central Lluís López, ara al filial, i Óscar Melendo per davant de Roca.

“No ho veia tan lluny. Es va quedar fora, fins i tot, del torneig d’infantils de la tele. No el vam convocar, però era disfrutàvem entrenant-lo, dels nois més intel·ligents que he tingut” (Dani Fernández, primer tècnic de Roca a l’infantil B)

“Et juro que no el veia tan lluny. Recordo, fins i tot, que no el vam convocar per al clàssic torneig d’infantils de la tele a Tenerife. Això sí, era una passada entrenar-lo. Marc era una esponja assumint coses, dels nois més intel·ligents que he tingut. Al juvenil amb David Gallego vaig començar a veure’l amb opcions d’arribar lluny. És una satisfacció enorme veure’l a Primera. Eren nens i ara surten a la premsa. Crec que es consolidarà. El futbol de Rubi li va de meravella”, valora Fernández.

Economia i ‘coaching’

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

El míster recorda amb afecte les diferències entre Aarón i Marc Roca. Mentre el carriler era al·lèrgic als llibres i van haver de posar-se “ferms” en aquest àmbit, el pivot era un exemple. El jugador del Penedès no ha descuidat la formació. Va començar un Grau d’Economia a la UB però va haver de deixar-lo per la dificultat per compaginar horaris al fer el salt a l’elit. Està assessorat en temes de Comunicació i la seva pròxima idea és estudiar Coaching, ja que està molt interessat en temes de creixement personal, esportiu i nutricional.

Aquesta capacitat per processar informació i millorar és una de les coses que més valora el tècnic periquito.  “No s’amaga, mira sempre cap endavant. Hem de cuidar-lo i no deixar que es relaxi”, explica Rubi. El 21 de Jarque té el millor amo possible. “La seva mort va ser un xoc brutal per a nosaltres. Venia sempre al futbol base i tots l’admiraven. Portar aquest número implica moltíssim a l’Espanyol. És una samarreta sagrada”, conclou Dani Fernández, el primer tècnic de l’aventura periquita de Marc Roca.