UN RIVAL MULTICULTURAL

La macedònia del Marroc: units per la sang

Només 6 dels 23 jugadors de la selecció han nascut a l'Àfrica. Els 'nous europeus' són fills de la immigració a països com França, Holanda, Espanya, Bèlgica i el Canadà

rpaniagua43845554 soccer football   world cup   morocco training   luzhniki st180624183907

rpaniagua43845554 soccer football world cup morocco training luzhniki st180624183907 / SERGEI KARPUKHIN

2
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Espanya s’enfronta aquest dilluns a una de les seleccions més heterogènies del torneig. Si Suïssa és l’exemple perfecte de multiculturalitat i procedències diverses entre els combinats europeus, en el cas africà sobresurt el Marroc. Només 6 dels 23 jugadors convocats pel francès Hervé Renard han nascut a l’Àfrica. La resta són els ‘nous europeus’, aquest grup de futbolistes nascuts en altres llocs on van marxar els seus pares a la recerca d’un futur millor.

Els observadors presents a tot Europa s’encarreguen de captar i convèncer els futbolistes d’origen marroquí que comencen a despuntar. Encara que les circumstàncies de la vida van portar els seus pares a canviar de destinació, el sentiment d’afecció a la terra sol ser molt fort en els joves. Les arrels no s’obliden i el cor els porta a defensar la samarreta de la seva sang.

Sis a la Lliga espanyola

El porter Tagnaouti, els defenses Mendyl Dirar i el davanter El Kaabi van néixer a Casablanca, mentre que En Nesyri, jugador del Màlaga, ho va fer a Fes i Bouhaddouz, a Berkan. Dels 17 restants, 8 van venir al món a França, cinc a Holanda, dos a Espanya (el madridista Achraf i el porter Munir Mohamedi, del Numancia), un a Bèlgica i un al Canadà, el porter Bounou, que juga al Girona. En aquesta macedònia juga un paper integrador clau el seleccionador Renard, que ja va estar abans a ZàmbiaAngola Costa d’Ivori.

“Ens hi juguem l’honor. Juguem pels sentiments de molta gent, per la felicitat d’un país sencer”, diu el madridista Achraf

La diàspora es corrobora amb una altra dada: només dos jugadors de la selecció pertanyen a equips de la Lliga marroquina. En canvi, n’hi ha sis que militen a Espanya, on es viurà amb intensitat el duel. La colònia marroquina suposa el 15% de la població estrangera amb gairebé 800.000 persones.

Les arrels per damunt de tot

“Estic complint un somni que tenia des de petit. Juguem per un país, pelssentiments de molta gent, no només pels marroquins que viuen a Espanya sinó per la felicitat d’un país sencer”, reflexiona Achraf, el lateral del Madrid nascut a la capital espanyola fa 19 anys.

En Nesyri, jugador del Màlaga, somriu a l’entrenament del Marroc d’aquest diumenge / MARIANA BAZO (REUTERS)

Tot i que el Marroc no s’hi juga res, el defensa blanc espera una gran resposta. “Ens hi jugueml’honor. Hi anirem amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de sempre”. El lateral va tenir una proposta de la selecció sub-19 espanyola, però sempre va tenir clar que les seves arrels estaven per damunt de tot.

Mala sort

El mateix opina Munir, el porter del Numancia que va néixer a Melilla i va començar a jugar a Ceuta. “Molts dels que són aquí podrien jugar en seleccions de més prestigi, però han escollit les arrels i la sangs dels seus familiars”.

El porter Munir, en la roda de premsa prèvia al partit contra Espanya / Mariana Bazo (REUTERS)

Aquest sentiment suposa també una motivació extra per a un grup que ha tingut molt mala sort a Rússia. El primer partit contra l’Iran es va escapar amb un increïble autogol, i en el segon Portugal es va imposar jugant pitjor que els marroquins. El futbol dels ‘Lleons de l’Atles’ no s’ha traduït en punts.  

L’error del blaugrana Munir

Notícies relacionades

Espanya i el Marroc no s’han enfrontat mai en un Mundial. L’únic precedent correspon a una doble trobada el 1961. Qui es perdrà la cita és el blaugrana Munir El Haddadi, que ha jugat cedit a l’Alabès aquest curs. L’extrem va acudir a una convocatòria de Vicente del Bosque després del Mundial del Brasil i va debutar en partit oficial contra Macedònia.

Només va jugar 13 minuts, suficients per incomplir una regla inflexible de la FIFA que no permet duplicar seleccions. El TAS va rebutjar tots els seus intents. Altres companys no van caure en la temptació.