Jugant a la plaça Roja per entretenir Stalin

Tot aquell que hagi trepitjat alguna vegada la plaça Roja de Moscou ho sap amb certesa: és un lloc majestàtic, imponent, grandiós, el marc perfecte per celebrar desfilades militars, però molt probablement un dels pitjors escenaris del món on jugar un partit de futbol. Fins i tot per al turista ocasional resulta ardu caminar sobre aquesta pètria superfície de llambordes negres, amb àmplies separacions entre si, i de textura similar alscarrils  per on encara circulaven els tramvies barcelonins a finals dels anys 60, quan la majoria de les calçades de la Ciutat Comtal ja havien estat pavimentades.

Nikolai Starostin, el llegendari president de l’Spartak de Moscou, un dels escassos clubs soviètics que no van sorgir impulsats des de les instàncies de l’Estat –ja fos l’Exèrcit, els serveis secrets o els mateixos ferrocarrils–, va desafiar les lleis de la natura el 1936. El juliol d’aquell any, en ocasió del Dia de la Cultura Física, el més prestigiós directiu d’aquest club moscovita es va proposar l’arriscada tasca d’introduir Stalin en l’esport rei amb un partit d’exhibició al peu mateix de les muralles del Kremlin.

Aposta arriscada

Era una aposta arriscada. El futbol és una disciplina caòtica, atapeïda d’imprevistos  i certament inadequada per a una jornada esportiva de marcat sabor soviètic, on proliferaven les desfilades i s’enaltien les virtuts en voga a l’URSS durant aquells temps: disciplina, ordre i col·lectivitat. Una lesió d’un jugador a causa d’una mala caiguda, una pilota espaiosa que impactés en el públic o, pitjor fins i tot, en alguna de les autoritats presents a la llotja, i tot se n’aniria en orris.

La preparació del partit va ser supervisada amb minuciositat per Starostin, i no va estar exempta de sobresalts, segons relata Mario Alessandro Curletto al seu llibre 'Fútbol y poder en la URSS de Stalin'Fútbol y poder en la URSS de Stalin. Tres centenars d’atletes de l’Spartak procedents d’altres disciplines esportives es van encarregar d’entapissar la rugosa superfície de la plaça Roja amb una capa de feltre pintat de verd. Els dos conjunts en lliça, el primer i el segon equip de l’Spartak, havien pactat jugades vistoses, abundància de gols i tants marcatges a pilota parada durant 20 minuts. Aleksándr Kosarev, líder de les joventuts comunistes i defensor de l’Spartak al si del partit comunista, s’havia col·locat estratègicament al costat de Stalin amb un mocador blanc, que agitaria en cas que el dictador s’avorrís.

Finalment tot va sortir rodó, la qual cosa va permetre l’enlairament definitiu del futbol a l’URSS. El líder soviètic es va mostrar a tota hora divertit  i fins i tot va caldreprolongar  el partit uns minuts més, la qual cosa va obligar els futbolistes a improvisar jugades no pactades. I les temptatives de sabotejar l’experiment per part dels serveis secrets, patrocinadors del Dinamo, club rival de l’ Spartak, van fracassar. El dia anterior al partit, dos oficials del NKVD, precursor del KGB, es van presentar al lloc amb la pretensió de suspendre'l, al·ludint al risc de lesions. Starostin va reaccionar rabent i va demanar un dels seus futbolistes que es tirés a terra. "¿T’has fet mal?", li va preguntar. "¿Com podria? ¿Vol que m’hi tiri una altra vegada?", li va respondre.

Hores després de l’incident, a l’esportista li va sortir a la cuixa un enorme blau.         

   

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"