El Girona inicia les negociacions per renovar a Machín

La setmana sense futbol a Primera va començar molt emocionant a Montilivi, amb l’agreujant que ni dissabte ni diumenge juga el Girona perquè el focus d’atenció es posi a la gespa. Ara, l’epicentre del que es podria anomenar un petit terratrèmol està a la banqueta i en la continuïtat del tècnic miracle, Pablo Machín.

El de Gómara té contracte fins al 2019, tot i que l’enbdemà del 6-3 al Santiago Bernabéu, durant la presentació del seu campus, a Sòria, el tècnic va alimentar dubtes sobre la seva permanència a Girona dient que la desvinculació amb el club «no seria difícil». Potser sense mesurar (o sí) que les seves declaracions correrien com la pólvora, Machín va llançar dos missatges inequívocs. El primer, en clau esportiva: «Des que soc a Girona sempre he intuït que hi havia marge de millora. Ara, ho estem fent tan bé que... ¿quina seria la millora d’un setè lloc a Primera Divisió amb el Girona?».

I el segon missatge va ser en clau econòmica: «En el futbol estem per guanyar i també per guanyar-nos la vida. Si arriba una oportunitat que és irrebutjable, l’hauré de valorar». No hi ha dubte que el nom de Machín ja està en l’agenda de clubs de Primera (Reial Societat, Athletic, Sevilla...). I les ofertes a les quals no es pot dir no podrien arribar de mercats on es llança la casa per la finestra, com el xinès. La casualitat (o no) va voler que ahir el club iniciés les negociacions oficials per a l’ampliació de contracte del tècnic, a Girona des del 2014. El director esportiu, Quique Cárcel, li va fer saber el que Machín ja sabia de desenes de converses més informals en el dia a dia: que l’entrenador és la pedra angular del projecte i que el volen molts més anys a Montilivi.

El més important, des de l’òptica del club, és no convertir el probable estira i afluixa en el culebró de la primavera. De fet, tots els moviments de futur que ha fet fins ara Cárcel estan centrats en la continuïtat de Machín i en l’evolució del peculiar sistema amb tres centrals i carrilers que va implantar el tècnic des de la seva arribada. Una sortida del tècnic no significaria cap hecatombe, perquè la vida continuaria en Montilivi i el Girona seguiria a Primera Divisió, tot i que possiblement el director esportiu es veuria obligat a fer canvis estructurals a la plantilla: menys centrals, més laterals, més interiors... I potser alguna marxa enrere amb molta de la feina que està avançada: el Girona té lligats 16 jugadors fins més enllà del 2019 (alguns fins al 2020, altres fins al 2021 i dos, Juanpe Ramírez i Choco Lozano, fins al 2022).

Stuani i Portu

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

Si la continuïtat de Machín és un problema capital, també ho seria la marxa de jugadors. Ser la revelació té molts aspectes positius, però també riscos: ja hi ha clubs que sospiren pels dos estilets: Stuani i Portu. L’uruguaià (17 gols) va arribar per 3 milions i té una clàusula d’uns 20. El murcià (11 gols) va firmar quan el Girona estava a Segona A i, arran de l’ascens, Cárcel li va renovar fins al 2021. La seva clàusula és de 12 milions d’euros. Dos negocis rodons, però que podrien deixar llocs difícils d’omplir si s’allunyen de Montilivi.

El Girona va arribar ahir a un acord amb la plantilla per la prima de la classificació per a la Lliga Europa. És la gran aspiració ara. La lògica deia que a la jornada 29, el Girona estaria fent comptes per a la salvació. La realitat diu que l’equip té el descens a 22 punts i que el que li fa perdre el son és que l’entrenador i els futbolistes de referència no se’n vagin.