Anar al contingut

ELS MUNDIALS D'ATLETISME EN PISTA COBERTA

Mixaal es queda curt en el 3.000 i acaba cinquè

El català es veu superat pels africans en una final excessivament lenta

Mixaal es queda curt en el 3.000 i acaba cinquè

JOHN SIBLEY

Adel Mixaal va tancar la presència espanyola en els Mundials en pista coberta de Birmingham amb una cinquena plaça en la final dels 3.000 metres, dominada íntegrament per atletes africans. El fondista espanyol d'origen marroquí tenia fundades esperances de poder sorprendre a etíops i kenyans, però a l'hora de la veritat es va imposar la lògica: partia amb la cinquena millor marca de l'any entre els finalistes i va acabar cinquè en una carrera molt falsejada -la més lenta de la història en Mundials en sala- en la que le va faltar capacitat de reacció en les dues últimes voltes, malgrat procedir dels 1.500 metres.

La de Mixaal era l'última bala d'un equip espanyol que es va acomiadar, no obstant, amb una bona impressió general, malgrat les ombres de la fallida final del 3.000 i de l'eliminació el dissabte d'Óscar Husillos després d'haver guanyat amb asombrosa brillantor la final de 400 metres. Una única trepitjada inoportuna en la línia interior va acabar amb la gesta del palentí, que havia guanyat amb un nou rècord d'Europa (44.92) i s'hauria portada la segona medalla d'or en l'historial espanyol en la competició.

Només un títol

Tan sols el llançador de pes Manolo Martínez, precisament a Birmingham, però l’any 2003, va ser capaç d’emportar-se’n el títol. Les altres 33 medalles que figuren en el balanç espanyol són de plata o bronze, incloses les dues d’aquest últim metall aconseguides aquest 2018. Un parell de medalles i cinc finalistes és el millor botí dels últims vuit anys, aconseguit a més sense la presència, per primera vegada en 17 temporades, de la retirada capitana Ruth Beitia.

Les dues medalles a Birmingham van arribar de la mà de dos atletes no seleccionats en principi i repescats per marques per la federació internacional. Ana Peleteiro (triple salt) i Saúl Ordóñez (800) s’han consagrat entre l’elit després d’aquella afortunada repesca. Álvaro de Arriba (5è en 800) i Eusebio Cáceres (8è en longitud) són els altres finalistes.

L’atletisme espanyol, a més, va sumar ahir una medalla amb retard al rebre la saltadora Concha Montaner el bronze de Moscou 2006, després de la desqualificació per dopatge de la campiona russa Tatiana Kotova decidida per la IAAF el 2013.

La jornada d’ahir va ser de sentits homenatges, i no sols per la restitució de diversos medallistes perjudicats al seu dia per la plaga del dopatge. La mort de Roger Bannister, l’atleta que el 1954 va passar a la història per haver baixat a Oxford de la barrera dels quatre minuts en la imperial distància de la milla, va merèixer el reconeixement dels presents i de l’actual president de la IAAF, Sebastian Coe, un dels successors de Bannister al llistat de plusmarquistes. «Va ser l’home que va fer possible l’impossible i aquella fita va transcendir més enllà de l’atletisme i de l’esport», es va emocionar Coe.

Un rècord mundial

Hi va haver altres motius per a l’emoció, com l’únic rècord mundial batut, per Polònia en el 4x400 masculí, que truncava sis títols seguits d’EUA. Zalewski, Omelko, Krawczuk i Krzewina –cap d’ells finalista en la prova individual– van tancar el crono en 3.01.77, que superava els 3.02. 13 d’EUA del 2014.

Després del doblet de Genzebe Dibaba en 1.500 i 3.000, Etiòpia va viure una altra jornada gloriosa, amb el triomf de Samuel Tefera al quilòmetre i mig i el doblet en el 3.000 de Yomif Kejelcha (que va renovar títol) i Selemon Barega. El temps guanyador (8.14.41) va sorprendre tothom, i també Mixaal. «Ha sigut un petit xoc veure una carrera tan lenta perquè esperava que els etíops la trenquessin». Però el 2.22 de l’últim mil va ser letal per a Adel.

Temes: Atletisme