Amb Diego Costa a la fi del món

Li van posar Diego per Maradona, però el seu joc no rememora precisament el del Pelusa ni la seva actitud al camp transmet les mateixes sensacions, tot i que l’astre argentí també en va armar algunes per on va passar. Per a l’Atlètic, però, va ser gairebé tan diví en la temporada 2013-14 com el barrilete cósmico per a l’Argentina i el Nàpols. Aquella temporada va caure l’últim títol de Lliga blanc-i-vermell i si torna a sonar la flauta aquest curs acabarà sens dubte enfilat als altars matalassers.

De moment, el davanter hispanobrasiler (Lagarto, 1988), ha revolucionat el conjunt blanc-i-vermell, com Diego Pablo Simeone tenia al cap que passés quan tornés a la competició després de cinc mesos de posada al dia tant física com mental, tot i que en aquest últim aspecte l’empresa no semblava tan problemàtica com en el primer, tenint en compte els quilos que havia acumulat en el seu retir del Brasil mentre se substanciava la seva sortida del Chelsea.

Antonio Conte el va acomiadar pràcticament per mitjà d’un missatge de whatsapp en què li deia que no comptava amb ell aquesta temporada després d’haver tornat a ser el màxim golejador de l’equip (22) en la seva tercera temporada a la Premier, a la qual va marxar com a campió de la Lliga espanyola, però amb el mal regust  de no poder haver ajudat l’Atlètic tant com hauria volgut per aixecar també la Champions a Lisboa contra el Madrid. La ruptura entre tots dos era un fet des de feia mesos, però Costa només va acceptar anar a l’Atlètic, malgrat que, com ell mateix va denunciar, el volien enviar a un club xinès.

«Si me’n vaig és per anar al club que vull, no al que pagui més. Diego Simeone em vol, està molt clar. Sempre hem estat molt connectats. La gent em vol allà, els aficionats em respecten. Si no em vol el Chelsea, me’n vull anar a l’Atlètic», va declarar dies abans de l’acord final entre els clubs i a l’Atlètic per 55 milions d’euros, més 10 més per variables, el fitxatge més car en la història de l’entitat madrilenya.

Per mitjà del seu agent, Jorge Mendes, va intentar que el seleccionador, Julen Lopetegui, li garantís també la seva presència al Mundial de Rússia i, tot i que no ho va aconseguir al cent per cent, sí que va trobar el tècnic basc molt receptiu si del gener al juny aconseguia el nivell per tornar a la selecció.

A aquestes hores ningú té dubtes sobre la intenció de Lopetegui de convocar-lo per als pròxims amistosos de l’equip espanyol, contra Alemanya el 23 de març a Düsseldorf i contra l’Argentina quatre dies després al Wanda Metropolitano, si la seva progressió a l’Atlètic segueix pel camí traçat des que va debutar contra el Lleida el 3 de gener. Va marcar, va tenir un ensurt per un cop en el seu arriscat remat i tres dies després va tornar a anotar davant el Getafe en la seva presentació al seu estadi.

Simeone, malgrat tot, no va tenir més remei que valorar llavors l’efecte positiu que ha generat el seu fitxatge. «Els extrems mai m’han agradat, però és veritat que el contagi dels jugadors importants que han arribat en aquest mercat potencien l’equip i els futbolistes ho perceben», va dir el Cholo, menys de dos mesos després, tot i que mira de no sortir del discurs de partit a partit. «Quan veig gent que vol lluitar, que competeix molt bé i millora l’equip, és el que em mobilitza. En aquests moments en l’únic que penso és a seguir creixent i fer un bon partit diumenge», va comentar després de la golejada al Leganés.

Notícies relacionades

L'ambigüitat calculada de Griezmann

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

A fer un bon partit i a guanyar el Barça amb un bloc tan compacte com el que ha encadenat sis victòries seguides a la Lliga i s’ha enlairat amb una parella atacant en vena. Abans que Costa s’incorporés, l’Atlètic havia sumat 34 gols en 25 partits. Des que juga, 34 dianes més, però en només 15 partits.

Després de la golejada al Sevilla, el davanter hispanobrasiler va tornar a repetir que necessita «estar cabrejat amb algú perquè la sang comenci a bombar i per poder donar-ho tot en el camp». Contra el Barça promet cabrejar-se i cabrejar tots els blaugranes que pugui.