El Sevilla s'abona a les finals

Normal que es desfermés l’eufòria al Sánchez Pizjuán i els seus voltants després que Franco el Mudo certifiqués amb el seu golàs en el minut 89 la classificació del Sevilla per a la final de la Copa del Rei. Més normal encara que Vincenzo Montella liderés les celebracions tant sobre el mateix terreny de joc com després al lloc més profund del vestidor.

El triomf sobre el Leganés va fer dir al tècnic italià que la verdadera temporada del Sevilla «comença ara», com si esborrar d’un cop l’erràtica trajectòria a la Lliga des de la seva arribada resultés senzill. No és fàcil, és impossible deixar de costat que, després de rellevar Eduardo Berizzo, a qui no li van donar més d’una setmana des de la seva reincorporació un cop superada l’operació de càncer de pròstata, va debutar en la competició de Lliga golejat pel Betis al seu estadi (3-5) i que el que va venir després va tornar a disparar totes les alarmes.

Trajectòries oposades

En l’última jornada l’Eibar n’hi va calçar cinc més (5-1) i no se li va acudir res més que dir per justificar-se que el terreny d’Ipurua, «tan petit i estrany», no els havia permès jugar com havien planejat per treure’n alguna cosa i arreglar els seus pobres números a la Lliga des del seu aterratge: tres derrotes, un empat i un sol triomf en els cinc partits disputats, el que van sumar contra l’Espanyol a Cornellà.

Per això el pas a la final de la Copa, on la seva trajectòria és completament diferent (cinc victòries i un empat), ha tranquil·litzat de moment tothom. Ara només falta que el Sevilla no hagi de dependre únicament de la final del 21 d’abril per arreglar la seva temporada. I no és poca cosa, encara que el sevillisme, començant pel seu president, presumeixi de finals i títols per animar-se a declarar oficialment l’estat d’optimisme.

Derrotes indignes

Notícies relacionades

El Barça guanya una batalla descomunal

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

En disset ocasions el conjunt sevillista ha arribat a l’últim assalt els últims 12 anys i en nou ha sortit campió: dues Copes del Rei (2007 i 2010), cinc Europa Leagues (2006, 2007, 2014, 2015 i 2016), una Supercopa d’Europa (2016) i una Supercopa d’Espanya (2007). És clar que l’última de Copa que va disputar va ser per al Barcelona al Vicente Calderón (2016).

«Això és el Sevilla i d’això hem d’impregnar els que arriben nous. És una final il·lusionant i ens ha de donar forces i tranquil·litat per a la Lliga, on hem encaixat derrotes gairebé indignes i no som on hem de ser... El Sevilla anirà a guanyar perquè el Sevilla no juga finals, sinó que les guanya», va assegurar José Castro, el president, mentre que l’entrenador, a més de pensar a portar l’equip a la Champions, ja es veia a punt de jugar la Supercopa d’Espanya contra el Barça.