Amputat, sense pròtesi i jugador de golf

Per al càntabre Juan Postigo hi ha poques barreres impossibles de superar. Amb 21 anys i després de proclamar-se campió d’Europa de golf adaptat, els pròxims mesos farà el salt al circuit professional, amb la qual cosa es convertirà en el primer golfista d’elit que juga amputat sense pròtesi.

«Ja estic jugant amb professionals, veient com és aquest món i on puc arribar. Encara m’hi enfronto com a aficionat i m’agradaria debutar com a professional al febrer», explica a Efe a Santiago, on recentment va disputar l'Open de Xile. El nivell de joc al circuit professional és molt alt però Postigo assumeix el repte amb calma i sense pressió perquè, assegura, arriba a l'elit del golf amb «poques expectatives».

"Faci el que faci serà per bé"

«Tinc un avantatge i és que no hi ha ningú que ho hagi fet abans. Soc el primer, tot el que faci serà per bé», afirma. És conscient que abans passarà una etapa d’aprenentatge, que el seu cas no serà com el del seu bon amic Jon Rahm o Sergio García, que van arribar al circuit a guanyar des d'un bon començament, però és optimista i creu que en un termini de cinc anys pot competir amb els millors.

Juan Postigo va néixer a Santander amb una malformació congènita a la cama dreta, que era més curta que l’altra. Explica que va passar «mitja vida» en hospitals, sotmetent-se a operacions i tractaments per intentar allargar la cama i millorar la seva qualitat de vida.

Esportista convençut

Això no li va impedir practicar tot tipus de disciplines. Esquí, vela, natació i golf, esport aquest últim a què va arribar als 9 anys gràcies al seu avi, que havia començat a jugar al jubilar-se. «El golf em va enganxar per la igualtat en el joc. No hi ha pals diferents, el camp és el mateix i tots ens enfrontem contra tots», recorda.

La seva vida va fer un gir el 2010, quan tenia 15 anys. Va tornar a passar pel quiròfan en una clínica de Barcelona per amputar-li el peu que tenia al monyó, cosa que suposadament li permetria portar una pròtesi més còmoda.

Però la intervenció va sortir malament i li va quedar afectat un nervi. El dolor era insuportable i li resultava impossible col·locar-se una pròtesi. Prenia antidepressius i opiacis per calmar el dolor i el seu món es va ensorrar. Postigo, divertit i alegre per naturalesa, es va tornar taciturn i introvertit.

La crida del golf

Fins que va aparèixer el golf per rescatar-lo. Un amic el va portar a un camp i el va animar a picar unes boles amb la cama enguixada. Va decidir reprendre el joc però aquesta vegada sense pròtesi. «Em va costar molt, sobretot adonar-me que el meu nivell no era el mateix que quan ho havia deixat», recorda.

Postigo va anar progressant i guanyant campionats al circuit de golf adaptat fins a arribar al golfista que és avui, un jugador molt complet, amb un bon nivell tècnic i físic i una força mental a prova de bombes.

«El golf és un esports d'errors, de saber gestionar els errors, i potser aquest és el meu punt fort», afirma. I quan a la gespa pinta malament i les coses no li surten bé, hi ha una estratègia que no falla: relativitzar els problemes.

«Penso: 'Fa deu anys estava ingressat en un hospital i ara estic jugant golf a Xile'. Quan faig un bogey m'adono que estic fent el que m'agrada. Això no vol dir que no em costi fallar, evidentment no m'agrada fer molts cops. Però relativitzo una mica les coses», explica.

Fins als 35 anys

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Juan Postigo és optimista de raça però conscient dels seus límits. Creu que serà difícil jugar en l'elit més enllà dels 35 anys perquè el seu cos es començarà a ressentir de l'esforç. Fa treball físic dues hores sis dies a la setmana. El seu genoll esquerre aguanta una pressió tremenda en els llançaments llargs i les llargues caminades en crosses per fer els 18 forats el deixen esgotat.

Quan es vegi obligat a penjar els pals, li agradaria seguir lligat al golf, potser en la part de gestió. I espera deixar una empremta en aquest esport. «No sé on arribaré, però vull veure'm com algú que va intentar fer alguna cosa pel golf. Que se'm recordi per la qualitat humana i una mica també per la qualitat de joc», sentencia.