IÚLIA LIPNITSKAIA

L'estrella apagada per l'anorèxia

La campiona olímpica de patinatge russa ha de deixar el seu esport als 19 anys

zentauroepp25139124 russia s yulia lipnitskaya falls as she competes during the 170904102937

zentauroepp25139124 russia s yulia lipnitskaya falls as she competes during the 170904102937 / DAVID GRAY

3
Es llegeix en minuts

Els patins esgarrapen el gel a cada salt que les patinadores realitzen sobre el blanc mantell. Les ballarines sobre aigua gelada fan figures impossibles i claven les afilades ganivetes en un gel que ha de polir-se després de cada actuació. Per a Iúlia Lipnitskaia, el gel ha polit la seva vida, i no al contrari. La patinadora russa de 19 anys i campiona olímpica a Sotxi 2014 ha vist com, des d’aquell moment, la vida als pavellons se li feia més costeruda. Ser campiona olímpica amb 15 anys no deu ser fàcil, però ser la campiona olímpica més jove de la història del teu esport de forma individual deu ser tot un Everest. S’ha de tenir el cap molt preparat. Només l’alemanya Maxi Herber va saber el que era ser una campiona olímpica més jove en aquest esport, però en la categoria de parelles, el 1936.

Disciplinada per l’escola russa, esvelta com una ballarina del Ballet de Moscou i molt popular a tot el país, Lipnitskaia no ha pogut suportar la pressió que suposa ser qui és, un símbol de tot el que va anar bé a Sotxi, que no va ser precisament molt. I ha tirat la tovallola. Segons la seva mare, pateix anorèxia.

Iúlia és una noia especial que ja va estar a punt d’abandonar-ho tot per no saber col·locar bé les mans i els peus mentre patinava. Això, almenys, afirmava la seva exentrenadora Ielena Levkovets. Però la singularitat de Iúlia no acabava aquí. Va néixer a Iekaterinburg i va ser criada sola per la seva mare Daniela després de l’abandonament del seu marit, que va marxar a treballar a l’exèrcit rus.

Anys de calvari 

Iúlia mai va anar a l’escola. Va rebre tota la formació a casa, amb la seva mare, que a més li va transmetre el seu amor pels cavalls i va explotar al màxim la seva vena artística. El dibuix la tornava boja, però no tant com el patinatge, que va començar a practicar amb quatre anys. Iúlia era molt bona, tant que el març del 2009 va haver d’anar-se’n a la capital russa amb Levkovets per millorar la seva formació i convertir-la en la campiona olímpica que va ser.  

Notícies relacionades

L’estrès la va portar a passar uns quants anys de calvari després de Sotxi. El 2015 va tenir un any nefast i va acusar la falta de llibertat i la gran pressió a què es veia sotmesa. Els canvis físics típics en la transició de nena a dona la van portar a tenir una certa propensió a engreixar-se. Tot això va semblar desaparèixer amb el seu nou entrenador, que aparentment va acabar amb els seus problemes de sobrepès. El seu estat de forma va començar a remuntar després d’aconseguir diversos bons resultats en el programa curt de la Copa Rostelecom, en la qual es va classificar tercera.

El desembre del 2016, va caure sobre el gel durant un salt i es va lesionar el maluc. A partir d’aquell moment, els problemes es van agreujar. Iúlia no es volia engreixar, cosa que la va portar a obsessionar-se amb el pes. Tot plegat va acabar en un diag­nòstic d’anorèxia pel qual va haver de marxar a un país europeu –que van guardar en secret– per tractar la seva malaltia. Després de tres mesos de tractament, la seva mare Daniela va comunicar aquesta setmana a la federació russa que Iúlia necessitava deixar-ho. També ho va comunicar als mitjans de comunicació, fet que va causar moltíssim enrenou a tot el país i després a tot el món. Una nina que va trencar la seva joventut en el gel que ja no reflectirà la seva figura.