Lopetegui: "Comparar-nos amb l'Espanya que va guanyar tot no ajuda"

Un any després de rellevar Vicente del Bosque, Julen Lopetegui (Asteasu, Guipúscoa, 1966) està a un pas de classificar la selecció espanyola per al Mundial de Rússia del 2018, condició indispensable per progressar en el camí de tornar a construir un equip campió després dels fracassos del Mundial del Brasil i l’Eurocopa de França. 

­–¿Hauria firmat estar ara en aquesta situació quan es va fer càrrec de l’equip?

–Quan inicies un projecte en el futbol no penses a un any vista, penses sempre en el partit que tens al davant, que és el més important. Així hem conviscut tot l’any i ara estem davant un partit molt, molt important, davant un equip que ens exigirà donar el millor per guanyar-lo al Bernabéu. És un grandíssim equip que a més fa molts anys que mostra una continuïtat de projecte, de treball i d’estil i realment és un rival complicat.

–L’equip que va fer fora la selecció dirigida llavors per Del Bosque en la passada Eurocopa. ¿Això suposa un factor motivador extra en aquesta etapa de rearmament que vostè dirigeix?

–La motivació ha de venir a través de l’objectiu, de jugar un Mundial en aquest cas, i aquesta és motivació més que suficient. Després, lògicament, el partit davant un rival com Itàlia en qualsevol circumstància sempre és un partit especial, tremendament motivador i exigent.

–¿Està satisfet de l’evolució de l’equip? ¿Està en la línia de competir en totes les circumstàncies per fer tirar els partits endavant?

–Estem treballant, intentant que sigui així. Estem contents amb el rendiment, l’actitud, la predisposició, la determinació i la mentalitat de l’equip per seguir millorant, però un entrenador mai està  satisfet. El partit contra Itàlia ens pot donar una idea del que hem avançat en el camí de tenir respostes adequades en situacions determinades.

–A gairebé ningú li ha semblat extemporani cridar David Villa.

–El vam anar a veure diverses vegades. La nostra obligació és estar pendents de com està cada jugador seleccionable i en aquest cas hem decidit  que s’incorpori ara. Ningú ve per mèrits anteriors, sinó perquè entenem que ens pot aportar coses i ens pot ajudar en aquests dos partits. Té unes condicions futbolístiques que no descobrirem ara, està en molt bon to físic, amb una actitud boníssima, mostra una gran motivació en cada partit i en cada entrenament. Ens pot ajudar amb la seva experiència i la seva qualitat al servei del col·lectiu. A ningú li regalen arribar a la seva edat en aquestes condicions i amb el nivell d’exigència que ell s’imposa.

–¿Què pot aportar que no hagi tingut la selecció aquest any?

–Cada jugador és diferent, no hi ha dos jugadors iguals. Cada un té les seves condicions, els seus matisos, i David es relaciona bé amb el gol, amb el joc, i entenem que ens pot ajudar en aquesta fase del joc.

–Asensio tampoc està mal relacionat amb el joc i el gol. Com a Zidane, li plantejarà més problemes per fer l’alineació.

–Ja fa temps que rendeix a un nivell alt, està competint molt bé al Madrid i està evolucionant molt bé. No s’ha estancat, sinó que va a més. Les condicions futbolístiques les té i ara, lògicament, sempre que un jugador apareix al capdavant, treu el cap en l’excel·lència, comença el més complicat, el més difícil, tant per a ell com per a tots. Si és aquí evidentment és perquè ens agrada i entenem que, malgrat la seva joventut, ens pot ajudar a enfocar i a guanyar. És un noi amb el cap ben endreçat, informat, tranquil. És conscient que la seva carrera acaba de començar i sap que l’exigència i les dificultats seran cada vegada més grans.

–¿Té present que Espanya en pot tenir prou amb l’empat contra Itàlia per acabar primera de grup i aconseguir la classificació directa?

–No pensem a priori en un resultat ni a cuidar res. Només pensem en el joc, a fer un gran partit a nivell ofensiu i defensiu perquè el rival ens ho exigirà, sense pensar gens que amb l’empat ja fem. Això no passarà en cap moment.

–Es torna a posar sobre la taula el tema dels xiulets a Piqué.

–Nosaltres no posem absolutament res sobre la taula, nosaltres ens estem entrenant bé i res més. El tema torna a sortir perquè el treuen els periodistes. És una qüestió normal i nosaltres no li volem donar més importància. El que té importància és treballar  amb normalitat, entrenar-nos aquests dies bé, amb bona actitud bona mentalitat, il·lusió i alegria perquè, insisteixo, el partit ens ho exigirà. Així està sent la setmana amb tots, amb Piqué i amb tots. I si pot ser que durant el partit tot sigui suport a l’equip i no hi hagi xiulets per a ningú, encara millor.

–Farà falta més que toc i actitud per guanyar Itàlia.

–Per guanyar-los i competir amb ells hem de  tenir un nivell d’excel·lència en tots els conceptes del joc. Ells el tenen. Són capaços de conviure en situacions límit millor que cap equip històricament i en l’actualitat també. És un equip que ha millorat des de l’any passat, amb nous jugadors però amb una estructura col·lectiva molt interessant i que ens obligarà a ser un gran equip en tots els aspectes i els moments si volem guanyar.

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

–Un gran equip amb el segell encara d’aquell que va guanyar un Mundial i dues Eurocopes seguides.

–Queden molts jugadors i el record d’un equip absolutament inesborrable, el millor equip de la història del futbol espanyol i segurament una de les millors generacions de la història del futbol mundial. Tothom ha d’estar content, satisfet i orgullós del que va aconseguir l’equip d’Espanya, però no hem de pensar en això en clau de comparació perquè això no ajuda tampoc les noves generacions. Aquestes hauran de fer el seu camí, tenen qualitat, personalitat, mentalitat i hauran de fer el camí que els toca, però crec que no és bo entrar en comparacions.