Guliyev derrota Van Niekerk i Makwala s'enfonsa al final

Ni Makwala ni Van Niekerk. El turc Ramil Guliyev (20.09 segons), vuitè als Jocs de Rio, va guanyar la final de 200 metres privant a Wayde van Niekerk, segon amb 20.11, d’inscriure el seu nom a la història al costat del de Michael Johnson. El favorit del públic, Isaac Makwala, es va enfonsar en el tram final i va entrar en sisena posició (20.44) allunyat del podi, que va completar Jereem Richards, de Trinitat i Tobago. 

Després de la decepció per la derrota d’Usain Bolt en els 100 metres, el duel entre Van Niekerk i Makwala es presentava com un dels moments culminants del Mundial. Makwala va voler desfermar la fúria acumulada per tants dies de voler i no poder competir, i complir amb l’entusiasmat públic que el va victorejar en la presentació. El velocista botswanès, enguantat de groc al braç dret, va sucumbir finalment a les seqüeles d’una inoportuna indisposició.

La seva peripècia per arribar fins a la final del 200 d’ahir a la nit havien captivat el públic i de passada havien apujat les audiències. Tampoc li va anar del tot bé al sud-africà, encara que va aconseguir finalment una valuosa plata després de tres carreres de 400 i tres més de 200. Una marató per a un velocista. L’elegit per l’establishement per succeir l’insubstituïble Bolt haurà d’esperar la següent oportunitat per igualar la doble victòria, en 200 i 400, de Johnson a Göteborg-95 i als Jocs d’Atlanta-96. 

RÀBIA ACUMULADA 

Makwala, almenys, va alliberar tota la ràbia i frustració que havia acumulat des de dimarts, per no haver pogut disputar la final de 400. Per prescripció facultativa, el botswanès es va veure obligat a mantenir 48 hores de quarantena per una gastroenteritis, juntament amb 40 atletes afectats més. La infecció en tres d’ells per norovirus va ser confirmada ahir després de la corresponent analítica.  

A través de la seva pàgina de Facebook Isaac Badman Makwala va negar, tot i això, estar malalt i sí totalment a punt per competir, i va suggerir ser víctima d’un complot perquè el sud-africà resultés vencedor sense problemes. Alguns mitjans locals van recolzar la versió del botswanès, a qui finalment se li va permetre disputar en solitari una sèrie de 200 per poder ser repescat. Ahir, l’Evening Standard assegurava que Makwala havia admès finalment que havia estat indisposat.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

La imatges de la carrera en solitari de Makwala van ser repetides en els informatius una vegada i una altra fins a acabar liderant l’audiència del campionat, segons la BBC. Makwala, de 30 anys i amb una progressió en dent de serra durant una dècada com a velocista de primer nivell, «ha explotat aquest any després de superar una lesió i estar aturat una llarga temporada», assegura Sander Ogink, el seu representant. Ogink el va fitxar després de la seva extraordinària actuació a Moratalaz el juliol passat. «Isaac ha focalitzat tota la seva energia en la final d’aquesta nit. Ha treballat molt dur, entrenant-se als carrers de Gaborone», assegurava el mànager abans de la final. Gaborone és la capital de Botswana, situada a prop de la frontera amb Sud-àfrica. L’enfrontament amb Van Niekerk era gairebé un derbi. «Guanyi o perdi aquesta nit, el seu esforç per arribar a la final ha conquistat el públic», va resumir l’agent holandès.

La rebel·lia i la peripècia posterior d’Isaac Makwala per arribar a aquesta final han sigut focalitzades, efectivament, per portades i informatius en una setmana en què Usain Bolt ha estat desaparegut.