Sebastian Coe, favorable que Barcelona albergui el Mundial 2023

El britànic Sebastian Coe, president de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), ha afirmat aquest dimecres que la ciutat de Barcelona "seria una bona seu" per al campionat del món de l'any 2023 -la capital catalana ja va albergar l'Europeu el 2010. En una trobada amb periodistes espanyols, l'antic atleta, doble campió olímpic de 1.500 metres -Moscou 1980 i Los Angeles 1984-, ha elogiat la capacitat organitzativa d'Espanya i ha deixat clar que per albergar un Mundial es necessita una ciutat "que ajudi a consolidar l'atletisme entre els quatre esports més importants del món".

"Espanya ha sigut la seu de Mundials a tots els nivells: a l'aire lliure, sota sostre, campionats juvenils... Vostès saben com organitzar-lo", va dir Coe, de 60 anys, al ser preguntat sobre la possibilitat que Barcelona albergui el Mundial d'aquí a sis anys, després dels de Doha (Qatar), el 2019, i Eugene (EUA), el 2021.

El procés de selecció

"Hem de revisar i considerar el procés de selecció. El que és clar és que hem d'encertar de ple amb el lloc on celebrem els futurs campionats. Hem de veure quines ciutats ens ajudaran amb el llegat i a involucrar els joves. Sens dubte, Barcelona seria una bona seu", va apuntar el president de la IAAF.

Coe també va explicar alguns dels canvis que ha portat a terme a la IAAF des que en va ser elegit president, el 2015, alhora que va valorar la retirada del jamaicà Usain Bolt, gran estrella de l'atletisme els últims deu anys.

El precedent de Michael Johnson

"El món seguirà girant sense Bolt, i l'atletisme també. Tothom va pensar el mateix després dels Jocs de Sydney 2000, quan es va retirar Michael Johnson. No obstant, en aquell moment un nen de 15 anys que faria història estava guanyant un Mundial juvenil", va comentar. "Usain ha promès seguir lligat a l'atletisme. Encara no hem parlat de quina forma, però el que és clar és que no se n'anirà del tot", va apuntar Coe.

Preguntat sobre els canvis portats a terme des de la seva elecció com a president fa dos anys, el britànic va afirmar que en els últims vuit mesos han "reformat l'esport" i fet "més de 200 canvis", entre ells el programa antidopatge i la congelació dels canvis de nacionalitat.

El 'mercat d'atletes'

"Em vaig cansar bastant dels constants correus electrònics entre federacions i el 'mercat d'atletes', i vaig decidir que el més senzill era congelar els canvis de nacionalitat el mes de febrer passat. Hi havia 17 sol·licituds pendents al sistema que s'havien de processar i el meu instint em va dir que era necessari detenir aquests canvis", va subratllar el dirigent.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Aquesta nova normativa busca frenar l'augment de nacionalitzacions d'atletes que s'ha produït en els últims anys, principalment per les monarquies del Golf Pèrsic. "Si un atleta comença a competir sota una bandera, hauria de retirar-se defensant aquests mateixos colors, a no ser que hi hagi circumstàncies evidents del contrari. Un exemple clar és el de Wilson Kipketer, qui va trencar el meu rècord de 800 metres: es va casar amb una dona danesa i va tenir fills a Dinamarca, entenc el seu cas, però no comprenc com quatre dies abans dels Jocs de Rio de Janeiro 2016 ens va tocar lidiar amb 20 sol·licituds de canvis de nacionalitat", va dir.

"No podem tenir un esport acordonat pel traspàs de nacionalitats, i per això és important tenir un sistema que bregui amb tot això i que restauri la confiança en l'atletisme", va apuntar.