DECISIÓ JUDICIAL

Rubén Castro, absolt de maltractaments a la seva exparella

El futbolista està cedit pel Betis al club xinès del Guizhou fins al desembre

Ruben Castro i Kondogbia disputen una pilota.

Ruben Castro i Kondogbia disputen una pilota. / Marcelo del Pozo (REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO / SEVILLA

El futbolista Rubén Castro, actualment cedit pel Betis al Guizhou Hengfeng, de la Xina, ha sigut absolt dels delictes de maltractaments i amenaces comesos sobre la seva exparella sentimental. El tribunal entén que entre tots dos hi va haver una relació conflictiva i intermitent, però no considera provades les agressions i vexacions concretes denunciades per la jove L. M. P. El jugador s’enfrontava a una pena d’entre quatre i vuit anys de presó.

La sentència, donada a conèixer ahir, rebutja la tesi del futbolista que no hi va haver un vincle sentimental. Al contrari, considera que hi va haver períodes de convivència al domicili del futbolista i que la relació «va estar presidida pel conflicte, que es van produir continus discrepàncies i nombroses desavinences i discussions». En aquest sentit, la sentència es fa ressò dels informes psicològics presentats en el judici per arribar a la conclusió que «tots dos van mostrar una marcada dependència emocional de l’altre, que es va produir una situació de conflictes emocionals no gestionats adequadament per cap d’ells, si bé no es valora situació d’asimetria».

Per aquest motiu, la decisió considera que «resulta obvi que aquesta conflictivitat no comporta, de manera automàtica, la comissió dels delictes que constitueixen l’objecte d’aquesta causa». Uns fets concrets, amb dates i detalls, que només es basen en la declaració de la denunciant i que no han pogut ser provats, ja que els testimonis que van participar en el judici van dir que no els havien presenciat de forma directa.

Sense proves

Així, la sentència assenyala que «no queda acreditat» que el jugador, llavors a la plantilla del Betis, «utilitzés la violència» com a mètode de «pressió i submissió de la voluntat» de la noia, ni que hagués intentat controlar aspectes com la seva manera de vestir, les persones amb qui es relacionava, les seves trucades i missatges de WhatsApp, les seves sortides o la seva feina com a gogó. Tampoc es considera acreditat que «hagués exercit, de manera freqüent i reiterada en el temps, actes de violència física i verbal sobre la noia», vexant-la en privat amb «paraules com puta, porca, estàs bruta, atribuint-li sovint que estava amb altres homes».

Notícies relacionades

El jutge desgrana els diferents episodis d’amenaces i agressions relatades per la denunciant, considerant que no hi ha proves que Castro demanés explicacions sobre l’activitat de la jove, o li exigís que li fes trucades des d’un telèfon fix per comprovar que estava al domicili dels seus pares. La sentència atribueix a una «manera de parlar» i no a la voluntat de «matar-la o fer-li mal d’alguna manera» el missatge remès pel futbolista en una d’aquelles ocasions dient «això espero perquè si no és així et mato».

Durant el judici, el jugador va negar totes les acusacions, i fins i tot va relatar dos incidents en els quals suposadament la denunciant hauria intentat agredir-lo, encara que mai la va denunciar. «Mai li he pegat, mai li he posat la mà a sobre», va dir llavors, atribuint la denúncia a la «gelosia» de la noia, amb qui va mantenir una «relació boja» durant la qual va tenir contacte amb altres dones. La denunciant, per la seva part, va ratificar a porta tancada fins a vuit agressions i va qualificar la relació de l’«època més horrible» de la seva vida.