Xoc de trens a Cardiff

Aixecada la Lliga, l’objectiu prioritari de la temporada, el Reial Madrid va a l’assalt de la Duodécima a Cardiff sense les urgències que convertien la conquista del títol europeu l’any passat en condició indispensable perquè el projecte encomanat a Zinedine Zidane tingués continuïtat. Ara, assegurada la permanència a la banqueta del tècnic francès, que negocia fins i tot l’ampliació del seu contracte fins al 2020, les circumstàncies en què l’equip blanc s’enfronta al gran desafiament que li planteja el Juventus són radicalment diferents. També molt diferents de les del 1998, quan el Madrid va trencar el pronòstic a Amsterdam i va començar a guanyar Copes d’Europa en color, precisament contra la Vecchia Signora torinesa, amb un gol en fora de joc de Mijatovic.

També la Juve es presenta a la capital de Gal·les com a campiona d’Itàlia, amb sis scudettos seguits i tres doblets consecutius, però aquest èxit no li representa un factor que resti tensió a l’empresa que té davant seu. Més aviat al contrari. Es tracta d’intentar fer valer a Europa el domini indiscutible que exerceix al seu país, cosa que no aconsegueix des del 1996, quan es va imposar a l’Ajax per penals. Des d’aleshores, ha perdut les quatre finals que ha disputat, l’última contra el Barça a Berlín fa dos anys (3-1), amb la qual va establir un rècord negatiu de sis finals perdudes de vuit de jugades.

TERRITORI PREFERIT

Aquesta trajectòria contrasta amb la del Madrid, que ha fet també de la Champions en aquests temps, com va fer de la Copa d’Europa als anys 50, el seu territori preferit. Protagonitza la seva tercera final en quatre anys i pot ser el primer equip que aixequi dos títols seguits sota el format Champions. Al davant hi tindrà un rival amb molts punts en comú amb l’Atlètic, al qual va superar no sense dificultats en les finals del 2014 i el 2016, però que té sobre el paper alguna cosa més que l’equip blanc-i-vermell. Ho demostra la seva evolució des de fa tres anys a les ordres de Massimiliano Allegri, que ha construït un bloc molt compacte amb uns conceptes defensius exemplars, com indiquen els tres gols que ha encaixat en els 12 partits de Champions disputats, dos a pilota parada.

FACTOR ALVES

Amb Buffon assedegat de glòria, a l’espera d’aixecar la seva primera Champions, Alves s’ha convertit en el factor ofensiu de primer ordre. A això s’hi suma la creativitat de Dybala i el retrobament de l’exmadridista Higuaín amb el gol. «La Juve sempre ha sigut un equipàs i avui no sé si és millor. Ofensivament és un equip molt bo», va afirmar ahir Zidane. Amb tot això la Juve amenaça greument el regnat continental del Madrid, malgrat que els blancs es presenten aquesta vegada amb un cartell de favorit que Zidane rebutja. Mentrestant, Allegri vol oblidar la final del 1998. «És la nostra final. Arribem en el millor moment al dia més gran. N’hem d’estar convençuts i no pensar en el que va passar fa 19 anys», va dir Allegri.

Davant, el tècnic francès té a l’abast fer història amb dues Champions en un any i mig i un doblet, amb la Lliga, que se li resisteix al club des del 1958. Des que va substituir Benítez fa 17 mesos, Zizou ha guanyat 13 partits a Europa, amb 4 empats i 2 derrotes: Wolfsburg i Atlètic. El seu equip suma 64 partits consecutius marcant i compta amb arguments ofensius per crear problemes a la Juve, ja que suma 32 gols en aquesta Champions, 11 més que el quadro italià.

GRAN MOMENT DE RONALDO

Bona part de culpa és de Cristiano Ronaldo, que en suma 10 a Europa i que sempre li ha marcat al Juventus. L'astre portuguès arriba en un gran moment a aquesta final després d'haver-se dosificat gràcies a l'esforç de Zidane. Cristiano veu el seu equip molt superior al seu rival a Cardiff i assegura que «massa humilitat no és bona».

Notícies relacionades

A Cristiano el que és de Zidane

Benzema apaga el foc al Calderón

Zidane té clara l’alineació des de fa dies. Malgrat que Bale torna a la seva terra, el gal·lès estarà a la banqueta i Isco jugarà la seva primera final de Champions com a titular. El malagueny és una de les obsessions del tècnic de la Juve. «Isco li dona al Madrid capacitat d’improvisar, encara que hem preparat una altra situació amb Bale, que té velocitat i amb dues passades ja són a la porteria contrària», va afegir Allegri.

Mentrestant, Alves va posar l’accent en aquell gol de Mijatovic a la final del 1998. «L’última final contra la Juve la van guanyar en fora de joc», va dir l’exblaugrana. Zidane, que jugava amb els torinesos, no va aclarir si hi va haver posició antireglamentària. «Cada un pot opinar el que li sembli. Ell no hi era en aquella final. La meva ment està només en el partit d’ara», va afirmar.