Una final de comiat

Luis Enrique se'n va «feliç» del Barça amb els títols guanyats i no descarta tornar algun dia

 

  / MANU FERNÁNDEZ

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El dia abans d'acomiadar-se del Barça, Luis Enrique va fer un cop d'ull enrere. I el que veu a la seva esquena és molt satisfactori. L'entrenador se'n va feliç dels tres anys que ha complert en el primer equip blaugrana. Feliç per haver donat el màxim «com a professional», assumint els errors «i algun encert que dec haver tingut» i desitjós de prendre's una copa de comiat per brindar pel formidable palmarès que deixa.

«Si en la meva presentació m'arriben a dir que guanyaríem 8 o 9 títols ho hauria firmat de seguida», va confessar Luis Enrique en la seva penúltima roda de premsa. L'última serà després de la final. El número que ballava en els comptes de Luis Enrique no es deu a la mala memòria que sempre ha esgrimit el tècnic, a vegades per eludir alguna valoració: el novè títol està en joc aquesta nit contra l'Alabès. Seria la tercera Copa del Rei consecutiva.

EXCÉS DE TENSIÓ

Una final de què gairebé no s'ha parlat al Camp Nou fins a l'últim dia, ja que el club està força entretingut amb els seus afers judicials. Luis Enrique garanteix que l'equip sí que està centrat en aquest últim objectiu de la temporada i del seu cicle.

L'entrenador asturià va admetre que el Barça potser no està al mateix nivell d'il·lusió de l'Alabès perquè l'onze blanc-i-blau «es veu en un escenari al qual no està acostumat, encara que això provoca un excés de tensió», però el desig de guanyar del seu equip serà idèntic. «Ells potser tenen més il·lusió, però no ens guanyen en ambició. No he vist un equip més ambiciós que aquest», va afirmar Luis Enrique dels seus propis futbolistes. I entre ells, va elevar la figura del deu, que també és el número u: Leo Messi, «l'exemple del que és un gran competidor i un gran líder».

L'ALTRA VÍCTIMA D'ANOETA

Amb Messi va tenir una enorme topada, el gener del 2015. A Anoeta, tot just un semestre després d'agafar les regnes del Barça, quan el va col·locar de suplent en el retorn de les vacances nadalenques sense anticipar-l'hi. Aquella tempesta es va emportar una altra víctima. Andoni Zubizarreta, el director esportiu va ser acomiadat per Josep Maria Bartomeu. Luis Enrique i Messi han seguit de la mà fins al final. La convivència ha millorat al vestidor, va reconèixer Gerard Piqué. «Em quedo amb tot el que he viscut», va admetre Luis Enrique, reticent a conservar «només les coses boniques, els títols, que és el més fàcil». Seure a la banqueta del Camp Nou ha resultat una experiència impagable. Com a entrenador i com a persona. «És difícil portar un grup, ja sigui de professionals del futbol o d'alumnes del col·legi», va analitzar.

RES PLANIFICAT

Luis Enrique se'n va del Barça tan feliç com esgotat pel desgast. Es va detectar envellit, més canós, igual que alguns periodistes a qui va amenaçar de continuar. «Potser a algun li agafa un infart», va fer broma. Però no. Se'n va. Va esgrimir motius molt semblants als de Pep Guardiola, que va conquistar 14 títols de 19 possibles entre el 2008 i el 2012. Però no ha repetit, com ell, que no tornaria mai a ser entrenador del club blaugrana.

«El Barça és casa meva, soc jove, simpàtic i agradable..., ho tinc tot. He après que no s'ha de dir mai que no repetiràs», va contestar, encara que descartant un hipotètic retorn «els pròxims anys». De moment, va assegurar, no té res planificat, cap projecte personal o professional a la vista.

PATRONS DE JOC

Notícies relacionades

El més immediat és batre l'Alabès, l'equip «revelació» de la temporada i el que li va donar el primer disgust quan tot just començava la Lliga a principis de setembre. Ni l'1-2 del Camp Nou ni el 0-6 de Mendizorroza li serveixen de referència més enllà de poder anotar els patrons de joc que es van repetir en el joc vitorià en partits tan diferents i dispars.

Luis Enrique vol creure que Pellegrino es trenca el cap intentant endevinar quin Barça es trobarà. Un Barça que s'ha mantingut fidel a l'estil que tenia i que s'ha enriquit amb els «nous registres» que li ha donat fins a convertir-lo en imprevisible. N'hi haurà prou que sigui el campió de sempre i brindi una altra vegada en la copa de comiat.