Alves, el bufó que va arribar a regnar

Així, amb la tonteria, ja suma 32 títols. Així, amb la conya a sobre, comptabilitza dos triplets i busca el tercer. Molts el tenen per un bufó, un art que ha treballat amb afany fora dels terrenys de joc per a l’alegria pròpia i el mosqueig de molts, però a dins del camp ningú se n’hi riu a la cara. «Visc la professió amb molta intensitat i amor. La gent es pensa que soc un boig, però a l’hora de treballar sé el que he de fer». I tant que ho sap Dani Alves, una persona agraïda a la vida i al futbol, que tant li ha donat. D’entrada, la possibilitat de conquistar una nova Champions, la quarta, aquesta vegada amb el Juventus (tres en va aixecar amb el Barça), equip al qual ha portat fins a Cardiff després de firmar una brillant actuació en la semifinal davant del refrescant Mònaco: tres assistències de gol i un gol descomunal de volea.

    

«Per a la nostra cultura, Dani és un boig. Al principi semblava un cos estrany a l’equip, però tècnicament està a un nivell superior». Així parla Chiellini del lateral brasiler, als seus 34 anys convertit en ídol juventí quan no ha acabat ni la seva primera temporada a la 'Vecchia Signora'. Però Dani es fa estimar, tant dins com fora del camp, encara que amb el pas dels anys les seves bromes i ocurrències costen més de pair.

   

 Però així és Alves, amb descaradura per mofar-se del mateix Pelé, el Déu del Brasil. «Pelé, ets el Rei, però tinc més títols que tu. Si vols em pots criticar, però soc feliç», li deixava anar, a través d’un vídeo, en tota la cara a 'O Rei' després de superar-lo en títols. L’ara jugador de la Juve acabava de guanyar l’última Lliga amb el Barça i comptabilitzava 31 títols, un més que l’exestrella del Santos i la Canarinha, amb la qual va conquistar tres Mundials. Gairebé res.

  

 Després va arribar la Copa davant el Sevilla, el seu altre exequip, i Alves va afegir un trofeu més (32). Una llista que aquesta campanya pot incrementar amb tres trofeus més: està a un pas de guanyar l’'Scudetto' i la Juve ja és finalista de la Copa d’Itàlia i de la Lliga de Campions.

Considerat com un dels millors laterals drets del món i amb un físic portentós (al desembre va patir una fractura parcial de peroné i ja corre com si res), els culers l’han tornat a trobar a faltar després de veure el seu rendiment contra el Barça i el Mònaco, quan fa menys d’un any molts desitjaven perdre’l de vista. Però la veritat és que a la Juve, on Allegri l’ha ubicat d’extrem, alliberant-lo parcialment de tasques defensives, els seus centres arriben mesurats a l’àrea, just al contrari del que passava al Camp Nou, per a la desesperació generalitzada.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

   

 Fidel a les seves lleis i amo del seu destí, va arribar gratis a la Juve després de donar un cop de porta a la junta blaugrana, a la qual ha atiat amb fúria. «Anar-me’n gratis del Barça va ser una hòstia amb classe. En les meves últimes tres temporades es deia que me n’anava, però els directius no em van dir mai res a la cara. Només em van oferir renovar quan la FIFA va sancionar el club. Llavors vaig entrar jo en joc i vaig firmar una renovació amb clàusula lliure». I lliure va marxar del Camp Nou, orfe de lateral dret mentre Dani segueix galopant, ara a Torí. «Quan deixi el futbol, em posaré de ple en la música, la meva altra gran passió», afirma Alves, el bufó més llest de la cort, tant, que fins i tot va arribar a regnar.