Va guanyar el solista

No va ser el Barça de París, ni el de Torí. La diferència va estar en un imperial Lionel Messi, un mag. Quan està endollat, i ho va estar, intimida tot l'estadi. És dels que guanyen els partits. L'únic misteri és la seva intermitència: esbrinar què el desconnecta. Va ser un partit de 10 contra 1. Va vèncer el solista.

El Barça té opcions per guanyar la Lliga si no li esclata un altre malagonazo. El Reial Madrid es manté un punt per sobre i un partit menys. No és una garantia. Va jugar bé, però no prou. L'expulsió de Ramos no és excusa: va ser justa.

El Barça pot aferrar-se al miratge del clàssic, com altres vegades s'agafa als àrbitres. Els miratges no deixen veure els problemes de fons i el Barcelona en té uns quants. Hi és Messi, però falten Xavi Hernández, que feia girar el rellotge, i Carles Puyol, el guardià dels valors, del seny. També li falta saber on vol anar. El càsting periodístic d'entrenadors és significatiu: Sampaoli, Valverde, Blanc, com si tots fossin el mateix.

Han perdut pes els Iniesta i l'han guanyat els Robert Fernández. Se'n va anar Pep Guardiola i es van quedar els Bartomeu. El Barça està atrapat en una confusió general que va més enllà de futbol. La tensió emocional permanent no permet la subtilesa.

L'entrenador Johan Cruyff li va canviar la mentalitat. El va arrencar del nuñisme ploraner per convertir-lo en un equip alegre, amb flor, però gran en l'aspecte futbolístic. Va deixar un manual d'instruccions de l'escola de Rinus Michels. Després d'algun desvari amb Venables i Robson, el Pep va perfeccionar l'estil que havia recuperat Rijkaard.

És difícil superar el que s'ha aconseguit aquests anys, i més mantenir-ho. Al Barça l'espera una travessia complexa amb Gerard Piqué de piròman-bomber. No hi ha bons components a la directiva ni diners a les arques si no es fan vendes. Només hi ha Messi. I Neymar.

La inconstància blanca

Zidane s'assembla a Cruyff. Té flor, gairebé un jardí complet. Tampoc sembla dotat per inventar sistemes. Copia els seus millors entrenadors. Té credibilitat davant els jugadors. No només va ser un dels més grans, com l'holandès, sinó que mira de ser just. I si no ho és amb Isco i Marco Asensio, que no ho sol ser, ho diu. Ha relegat James, un dels nens mimats del president, a favor de Casemiro. Benítez no es va atrevir en el cèlebre 0-4 i ho va pagar amb l'acomiadament.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

El Madrid podrà guanyar la Lliga i la duodécima, però no transmet fluïdesa. No acaba de ser constant. Es mou a impulsos amb badades en defensa. El salva l'eficàcia i el seu esperit de lluita, aquell no rendir-se mai. És l'ADN del club, cosa que temen els rivals. El Madrid aconsegueix crear la sensació que tot és possible.

Per ser un millor equip hauria de desfer-se d'una lletra de la BBC. Amb Bale, Benzema i Cristiano és vulnerable en els grans moments com el del clàssic. És més sòlid i juga millor amb un quart centrecampista. Cristiano és invendible i Benzema és un nou i mig que millora tot el que passa per les seves botes excepte l'últim xut. Només sobra Bale.