L'Espanyol aconsegueix contra el Betis una remuntada per somiar

De l’avorriment a la desil·lusió i del desengany a l’èxtasi. Aquest carrusel d’emocions és el que va viure ahir a la nit l’afició de l’Espanyol, que es va guanyar el dret a seguir somiant amb Europa a l’aconseguir una agònica remuntada contra el Betis (1-2). Tota esperança semblava perduda amb el gol de penal de Rubén Castro a falta d’un quart d’hora, però en un final apassionant, Javi Fuego, en el minut 88, i Reyes, en el 90, van capgirar el marcador i van tornar als periquitos l’alegria proclamada per Quique.

«L’he xutat amb l’ànima», proclamava José Antonio Reyes a l’acabar el partit, encara amb l’excitació d’haver marcat el gol definitiu i haver participat dos minuts abans en la jugada de l’empat. «L’hi dedico a l’afició del Sevilla», va afegir l’extrem d’Utrera, doblement feliç per haver marcat al Betis, fet que deixa clar que en això de la correcció política està més a prop de Piqué que de Raúl.

A tres minuts del final, l’Espanyol s’havia acomiadat d’Europa. L’Athletic, que avui s’enfronta al cuer, l’Osasuna, es podia allunyar a set punts. L’èpica remuntada, però, va canviar el panorama completament: la setena plaça és, de moment, a un punt, i dimarts l’Espanyol visitarà San Mamés. I no anirà «camí cap a la síndrome de la felicitat», com expressava divendres Quique, sinó completament immers. 

Segurament, les emocions de l’últim quart d’hora i la gran alegria final faran oblidar que els locals van fer un mal partit. La primera meitat va ser nefasta, plana i avorrida per les dues parts. El pla de l’Espanyol va funcionar a mitges. El Betis gairebé no va crear perill sobre la meta de Diego López: Ceballos no va aconseguir entrar en joc i el sempre perillós Rubén Castro no va disposar de cap ocasió clara. Però la segona part del pla, esperar un error verd-i-blanc i armar un ràpid atac, va ser un autèntic fracàs. 

AVORRIMENT INICIAL

Tot i que l’ímpetu inicial de Piatti semblava prometedor, l’estrella periquita es va diluir entre la precipitació general. L’Espanyol volia marcar el gol així que recuperava la pilota, fet que va provocar moltes imprecisions. Amb Jurado enganxat a la banda i sense saber aprofitar els desdoblaments d’Aarón, pel centre Víctor Sánchez no aportava la clarividència necessària. Un cop més, Gerard s’havia de despenjar per generar joc, sense èxit. Caicedo, que tot i venir de jugar amb l’Equador va guanyar el duel per la titularitat a Álvaro Vázquez, va mostrar per què no té lloc en l’onze.

Un xut de Víctor Sánchez enviat a córner per Adán (m. 8) i una mala cessió de Ceballos a la qual no va arribar Caicedo (m. 40) van ser el més semblant a una ocasió a la primera part per a l’Espanyol. Al Betis, Rubén Pardo (m. 12) i Durmisi, de falta directa (m. 36), van posar a prova un efectiu Diego López.

La segona meitat va començar movent-se pels mateixos camins, amb més por d’encaixar que afany de marcar. A les banquetes, Víctor Sánchez del Amo va ser més valent que Quique i va trencar la seva línia de cinc defenses per fer entrar Joaquín, si bé és cert que Reyes, que va substituir Caicedo, va acabar sent més decisiu. Potser va ser una de les últimes ocasions de veure cara a cara els que van ser orgull dels dos equips sevillans.

PENAL INEXISTENT

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Dues rematades de cap de Diego Reyes (m. 62 i 67) van obligar Adán a intervenir just després que Sanabria provés el xut (m. 65) i abans de la jugada polèmica. Sanabria es va deixar caure a l’àrea davant Javi Fuego i l’àrbitre va picar. Rubén Castro no va fallar a la seva cita amb el gol contra els blanc-i-blaus (m. 78).

Llavors l’Espanyol va anar per totes. Gerard va arribar fins a la línia de fons i el seu remat a porta, rebutjat per un defensa, el va rematar a boca de canó Javi Fuego des del punt de penal, traient-se l’espina de la pena màxima (m. 88). Però el punt tampoc li servir a l’Espanyol, que va seguir collant i just quan es complia el minut 90 es va trobar amb la victòria en una genial acció de Reyes. A la cantonada dreta de l’àrea es va acomodar la pilota amb l’esquerra i va xutar amb la dreta. La va picar «amb l’ànima» i va tornar la pilota a la xarxa i l’Espanyol a la lluita per Europa.