Anàlisi

Any 2 dC (després de Cruyff)

zentauroepp37813184 gra110  barcelona  25 03 2017   jordi cruyff  durante su int170325184107

zentauroepp37813184 gra110 barcelona 25 03 2017 jordi cruyff durante su int170325184107 / Susanna Saez

2
Es llegeix en minuts
Jordi Puntí
Jordi Puntí

Escrpitor. Autor de 'Confeti' i 'Tot Messi. Exercicis d'estil'.

ver +

Pregunta: ¿quina és la millor manera d'homenatjar Johan Cruyff aquesta temporada? Si vostè ha pensat, en una arrencada d'optimisme: «¡Guanyar una altra vegada el triplet!», la resposta és incorrecta. El millor homenatge del Barça envers el Flaco és jugar bé. Aquesta temporada i totes. Jugar amb aquell gust pel control i la possessió que ell ens va ensenyar. Tractar bé la pilota, perquè darrere s'hi amaga un dels arguments que potser resumeix millor la influència de Cruyff: «Prefereixo jugar bé a guanyar. Si jugues bé, al final normalment guanyes. Si només vols guanyar, quan perds et queda cara de tonto».

No sé si són paraules textuals, gairebé segur que no. Fa anys que el cruyffismees transmet a través de sentències que va dir o podria haver dit. Frases que tenen la virtut de venir-nos a la memòria en el moment necessari. En tot cas el debat entre jugar bé i guanyar pertany a l'ideari de Johan Cruyff, aquell que ha definit els últims 30 anys del barcelonisme i ha influït decisivament en molts clubs del futbol actual. Fer-ne cas és la millor manera de mantenir viva la seva presència.

Guarnició, no primer plat

Quan un pensa en aquesta influència silenciosa, gairebé genètica, que s'hauria de continuar projectant des de l'equip més tendre del planter fins a les grans nits del Camp Nou, els actes d'homenatge que es van presentar ahir semblen la guarnició i no el plat principal. D'acord, estan ben presentats i compten amb l'aprovació de la família Cruyff, però ¿ens alimentaran prou?

A molts els semblarà un gest pobre que el seu nom figuri al nou Miniestadi, i no directament al Camp Nou. En realitat, si ens posem personalistes i mitòmans, tan sols se m'acut un argument per no batejar-lo com a Estadi Cruyff, i és que en el futur, quan afronti la seva reconstrucció definitiva, li vulguem posar el nom d'Estadi Lionel Messi. L'estàtua a la porta 14 és un gest tan romàntic com superflu, però bé, d'acord, i em sorprèn que al museu no hi hagués ja una samarreta del Johan Cruyff jugador. Pel que fa a substituir amb el seu nom el carrer d'Aristides Maillol, ara pot semblar fàcil, però veurem si ho accepten els senyors del nomenclàtor. Preguntin, sinó, als promotors del carrer de Pepe Rubianes: anys de lluita.

No simplificar-ne la influència

Notícies relacionades

La canonització per la via oficial de Cruyff pot ser també una arma de doble tall. Alerta a simplificar la seva influència, a banalitzar-la a través de l'excés. Cruyff no s'hauria de convertir en una estampeta que portem a la cartera a la qual li fem un petó en els moments difícils. Tampoc té propietats curatives ni obra miracles. El barcelonisme és molt sentimental i no hi ha res més reductor que aquesta mirada mística. No el convertim ara en un guru. Penso en el mateix Jordi Cruyff, quan en una entrevista al diari Sport, deia l'altre dia: «El meu pare va donar un cop de mà des del cel en el 6-1».

Bé, no ho sé. Després parlava del 3-4-3 que va plantejar Luis Enrique i aquí sí que li he de donar la raó. Jordi deia que sembla que Cruyff segueixi viu, i aquesta és la verdadera definició de la seva influència: la seva genialitat i aquell punt visionari, que segueixi sent una inspiració. I per molts anys.