La marató al cor

Tic, tac, tic tac... Les hores prèvies a la marató passen lentament per als que demà seran protagonistes de la gran cita barcelonina anual amb l’atletisme. Abans eren corredors i ara, amb aquesta moda de buscar constantment termes en anglès, són runners, vinguts de tot arreu del món, principalment de França, gràcies a la col·laboració que existeix amb la marató de París i el seu organitzador, l’empresa ASO, organitzadora també de dues grans cites esportives mundials, el Tour de França i el ral·li Dakar.

«Si correu la marató recordeu que Barcelona no és una ciutat plana i que, per tant, la part més gran del desnivell es concentra en el primer tros de la prova. Per tant, si feu un temps que està per sobre de les vostres marques en la mitja marató, no us desespereu, és el normal, a la segona part de la carrera segur que es millora». Amb aquestes paraules, Cristian Llorens, director tècnic de la Marató de Barcelona, pretén animar els milers de maratonians que afrontaran la prova amb l’ànim de millorar marques i alguns d’ells, bastants, amb el repte de conquistar el mite que suposa arribar a la meta per sota de les tres hores, un porpòsit per al qual s’estan entrenant, almenys, des que es van acabar les festes de Nadal.

A les 8.30 del matí es donarà la sortida a la prova. Serà el moment en què els atletes africans, principalment kenyans i etíops, sotiran a intentar rebaixar les 2.07.30 hores que Jackson Kotut, el 2010, va establir com a rècord de la Marató de Barcelona i que fa sis anys que encara no s’ha pogut rebaixar.

LES MARQUES PERSONALS

La marca, i altres per sota, estarà en relació amb les previsions meteorològiques, que semblen òptimes per disputar la carrera i, fins i tot, amb temperatures una mica superiors a les habituals del mes de març, motiu pel qual serà imprescindible administrar una bona hidratació al llarg dels 42.195 metres de la prova.

L’organització ha establert controls d’avituallament líquids cada cinc quilòmetres, llocs on també hi haurà un assistent de la Creu Roja i un fisioterapeuta per alleujar els problemes que puguin afectar els runners, encara que sol ser a partir de la segona meitat i, sobretot, en l’anomenat mur, a partir del quilòmetre 30, quan apareix la crisi.

IRRITACIONS A LA PELL

«Per primera vegada –afegeix Sergi Pujalte, un altre dels directors de la marató– tindrem fisio runners que aniran perfectament identificats i que correran els quilòmetres finals de la prova per assistir els participants sobre la marxa».

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Una de les principals molèsties que afecten els corredors (perdó, runners), sobretot si fa calor, en l’última fase, està motivada pel contacte de la samarreta amb la pell, sobretot, en el cas dels homes, amb els mugrons, cosa que provoca moltes molèsties (les dones acostumen a anar molt més protegides amb els sostenidors). Els fisio runners aniran proveïts de vaselines per solucionar aquesta complicació. El més difícil serà trobar-ne, envoltats de milers de participants, ja que, per sobre del ritme de 3.30 hores, és quan s’acumula el nombre més alt de runners als carrers.    

El ciutadà de Barcelona, aliè a la prova, veurà com la ciutat està afectada per la marató, sobretot el transport públic. Però s’ha de tenir paciència i pensar que 200.000 persones es llançaran al carrer per animar la carrera.