Messi salva, però no celebra

1. Nervis d'acer de l'estrella argentina

El Camp Nou s'havia convertit en un bosc encès, amb l'1-1 il·luminant el marcador, quan Messi va rebre la pilota per llançar un penal transcendental. Va canviar fins i tot la manera de llançar-los. Enmig del volcà, es va destapar la cara més freda de l'estrella argentina. Tones de nervis d'acer per a alguna cosa més que un penal. Tant en la preparació prèvia com en l'execució i, per descomptat, en la celebració que no va existir. Es va aïllar de la inquietud que envoltava tot el barcelonisme, va dipositar la pilota en el punt de penal i va deixar anar un xut amb l'esquerra imponent, però canviant totalment de direcció. Solia tirar a l'esquerra del porter i a mitja altura. Davant el Leganés, en canvi, la potència va ser encara més gran i a la dreta d'Herrerín. Un penal impecable.

DE MESTALLA AL CAMP NOU

Igual d'impecable que va ser el penal que va marcar al València, també llançat en l'últim minut, també tirat a la dreta de Diego Alves. Però en aquella ocasió va ser un xut ras. Ahir, però, a mitja altura. A Mestalla es va tornar boig; al Camp Nou ni es va moure. Va ser un estàtua.

2. Caos a la sala de màquines novament

Ja ha deixat de ser notícia que el Barça no governi els partits. Ja és habitual que desfilin interiors i migcentre sense donar un relat futbolístic sòlid al Barcelona. Una altra vegada, Luis Enrique va dissenyar una sala de màquines totalment nova amb André Gomes exercint del sancionat Busquets, escortat per Rakitic (interior dret) i Rafinha (volant esquerre). No va tenir la pilota, no va tenir el control, no va tenir l'estabilitat necessària per dominar un Leganés que es va tirar tan endavant que va acabar assetjant Ter Stegen.

ANDRÉ GOMES, ASSENYALAT

Al final, el Barça va tornar a tenir idèntics problemes tàctics que a París, però el rival, el Leganés, no va tenir l'efectivitat dels parisencs. André Gomes va perdre dues pilotes, una d'elles amb una relliscada, que va provocar l'aïrada resposta del públic. El Camp Nou va perdre la paciència amb el portuguès. I Luis Enrique el va treure del camp en un altre gest que tampoc és notícia. Novament, dos interiors diferents: Iniesta i Denis.

3. Neymar mai s'amaga

No va ser el seu millor partit, però no es va amagar mai. Messi va marcar els dos gols, però Neymar va tornar a demostrar la seva valentia futbolística, més enllà que no estigués precís en el remat, cosa que per a desgràcia del Barcelona ja ha deixat de ser notícia. El davanter centre va iniciar, amb una bona pressió, l'acció de l'1-0 filtrant la passada interior cap a Suárez, convertit en extrem esquerre, símptoma que el trident té vida pròpia. L'uruguaià va aparèixer a la banda per servir un exquisit centre al cor de l'àrea, el lloc on hauria de ser ell. Allà va arribar amb velocitat, puntual a la seva cita amb la pilota, Messi. Ràpid en la carrera i amb la pausa necessària per rematar al primer toc.

Notícies relacionades

El Barça guanya de penal i gràcies

Luis Enrique: "Encara no he decidit el meu futur, però no té res a veure amb el que passi aquests mesos"

UN ALTRE PENAL PROVOCAT

Després, amb el Camp Nou encès, on no hi ha lloc per a les tàctiques, Neymar va provocar un penal. El penal que li va donar, finalment, els tres punts, però el va forçar per la seva persistència, lliuitant una pilota per la banda esquerra. Tres xuts, dos a porta i cinc faltes rebudes. Però enmig de la depressió, va emergir Neymar per donar llum a Messi.