Farrés: "El Dakar no es pot córrer com un boig"

Té molt mèrit, un mèrit increïble, el que ha aconseguit Gerard Farrés (Manresa, 24 de març de 1979) en aquest últim Dakar, a l'acabar en tercera posició en l'apartat de motos, molt a prop del guanyador, el britànic Sam Sunderland, oficial de KTM. Farrés, que fa més de 10 anys que es dedica a això, que ha sigut motxiller de Marc Coma i Chaleco López, és, sens dubte, l'home més feliç del món ja que, als seus 37 anys, ha pujat al podi del ral·li més dur del món.

-¿Quina ha sigut la clau del seu millor resultat en el Dakar? El més important és que després de la primera setmana estàvem cinquens, i això ens donava opcions de poder fer alguna cosa gran. No obstant, en la segona setmana sempre vam córrer el risc que les coses fessin un gir inesperat. El salt podia ser cap endavant o cap enrere amb molt poca diferència. Així que la regularitat ha sigut la principal clau d'aquest resultat. Això i el gran treball en equip que han fet tots els meus companys en tot el ral·li però, especialment, durant les últimes tres o quatre etapes.

-¿Com va gestionar la pressió en els dies decisius? L'ideal era trobar el punt mig entre donar molt gas i no arriscar més del necessari. Aquí l'important és competir bé i això vol dir fer les coses bé. El que no té sentit és córrer com un boig. El Dakar no es pot córrer com un boig, has de pensar només que cada dia corres una carrera i aquesta és l'única que t'ha de preocupar. En això hem trobat una gran motivació, perquè cada dia era una petita gran recompensa que et permetia afrontar la següent etapa amb més optimisme que pressió. No obstant, amb la moto que tenim hem pogut lluitar contra els millors i això ens ha exigit córrer molt, com es va demostrar, per exemple, en l'última etapa.

-¿Canviaria alguna cosa d'aquestes dues setmanes de competició? Sempre hi ha coses que es poden millorar, i en aquesta carrera tothom comet errors, i l'equip és molt bo en això, perquè tots aprenem de tots cada dia. Però tenint en compte que això és un Dakar i que ens passem vuit o deu hores a la moto durant dues setmanes, la possibilitat de cometre errors sempre hi és. L'important és que en aquest equip tots treballem per millorar-los.

-¿Quines seqüeles li ha deixat aquest Dakar tan dur? En aquest sentit també hem tingut sort i hem fet les coses bé. Perquè he caigut molt poc, crec que només un parell de vegades i a una velocitat molt lenta, i això demostra que hem competit realment bé, sense passar les nostres possibilitats però lluitant amb els millors. L'únic que tinc ara és una petita infecció a la mà dreta per una punxada amb alguna planta o alguna cosa que vaig tenir en l'última etapa. Se m'ha inflat bastant la mà però la tinc bé. Pel que fa a la moto, he de dir que des del segon dia, quan vam tenir l'avaria més important, no hem tornat a tenir problemes greus i els que hi ha hagut (com amb els dispositius de navegació) hem aconseguit superar-los.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

-¿Com va viure el moment de pujar al podi? Sobretot t'omple una gran alegria per haver acabat la carrera i estar acompanyat del teu equip després de tanta feina de tot l'equip. Després comences a pensar en el que ha costat arribar aquí, en tot el que he lluitat personalment i en els esforços que ha hagut de fer la meva família. Llavors et sents realment feliç. És una sensació molt especial.

-¿Quan començarà a pensar en el 2018? Com a mínim intentaré no tenir-lo al cap durant les pròximes dues setmanes. Serà difícil perquè a tots ens atrau tant això que no pots parar de pensar-hi, però és necessari fer-ho. Aquesta carrera t'ho fa passar tan malament i pateixes tant que necessites tenir uns dies per desconnectar, netejar la ment i descansar el cos. I quan et recuperes llavors estàs desitjant tornar a començar amb la preparació de l'any que ve.