Jo vull tenir la mala sort de Sainz

La broma, amb la febre del Twitter, de les xarxes socials, ha anat a més. Avui, com ahir, com en les dues últimes dècades, la riallada més gran, la gràcia, és mofar-se de la mala sort de Carlos Sainz. Aquell fatídic “¡Intenta engegar-lo, Carlos! ¡Intenta engegar-lo, per Déu!”, del seu copilot Luis Moya quan, a 500 metres de la meta del RAC d'Anglaterra, del seu tercer títol mundial de ral·lis, el seu Toyota Celica va quedar, el novembre de 1998, bloquejat per una fuga d'oli, s'ha convertit en una cantarella tan graciosa com injusta, perjudicial, impresentable.

PALMARÈS GAIREBÉ ÚNIC

Per si algú en té algun dubte, Carlos Sainz és un dels esportistes més rellevants que ha donat l'esport espanyol i un dels millors pilots de la història de l'automobilisme. Pioner en el món dels ral·lis, on Espanya mai va pintar res a nivell internacional, ha conquistat dos títols mundials (1990 i 1992, amb Toyota), un títol mundial de cross country (2007), un Dakar (2010), ha guanya 26 dels 196 ral·lis que ha disputat i ha acabat en el podi gairebé la meitat d'aquestes carreres: 97.

Si Sainz encaixa amb esportivitat aquesta burla, aquesta broma, aquesta mala sort, és perquè sap que fa 37 anys que està en la cresta de l'onada (el seu primer ral·li va ser el de Shalymar, amb un Renault R-5TS Grup I) i només li importa l'opinió, el judici, el criteri dels seus companys de professió, que segueixen considerant-lo, als seus 54 anys, un dels millors pilots del món, per això el seu contracte milionari amb la marca Peugeot per intentar guanyar un altre Dakar.

BENEÏDA MALA SORT

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

El fet que la continuïtat, la sort, el resultat, la trajectòria de Sainz depengui i es jugui en un esport mecànic, on el cotxe i la resta d'adversitats que envolten qualsevol carrera, fa que la possibilitat de patir contratemps, accidents, avaries i errors augmentin paral·lelament la perillositat i la velocitat amb què es competeix.

Quan li preguntes a Sainz quina opinió li mereixen els que es mofen de la seva mala sort, contesta: “No mereixen cap opinió. L'únic que puc dir-los, després de 37 anys com a professional, és que mirin el meu palmarès. Bé, això i demanar per a tots els esportistes espanyols, per a tots, la mateixa mala sort que he tingut jo al llarg de la meva brillant carrera esportiva i, per descomptat, la possibilitat de defensar en la vida tan bé com m'he defensat jo per treure la meva família endavant”.