L'altre 10 de l'Argentina

Si a algú poc aficionat al rugbi se li preguntés, no ja qui va ser el màxim anotador de l’últim Mundial, sinó de quina selecció, és probable que la resposta més repetida fos: «Un All Black». Doncs no. Seguim. «¿Austràlia?». Tampoc. «¿Sud-àfrica?». No. «¿Anglaterra?». Error. «¿França?». Llàstima. És fàcil que a aquesta llista la seguissin Gal·les, Irlanda, Escòcia... I davant la reiterada negativa, la cosa es complicaria. «Un puma». Aquesta és la resposta. «¿Un puma?»

Sí, un argentí: Nico Sánchez. El 10, un número especial, obertura, que va tancar la Copa del Món a Anglaterra (2015) amb 97 punts davant de 10 jugadors imponents, els que encapçalarien la llista fallida de respostes: el sud-africà Handre Pollard (93 punts), l’australià Bernat Foley i el neozelandès Dan Carter, (82), el màxim anotador de tots els temps.

«Ara que ha passat el temps ho veig com una cosa bonica perquè en aquell moment no ho vaig saber disfrutar», confessa aquest jove a punt de complir 28 anys i que ha estat uns dies a Barcelona, on ha pogut complir una de les seves grans il·lusions. Res a veure amb la pilota ovalada. «Em puc morir tranquil, ja he conegut Déu», va ser el missatge que va penjar a Twitter amb una fotografia seva al costat d’un altre 10 a qui va atorgar aquest aire diví: Leo Messi. «És l’ídol de tots, representa tot un país. Va ser molt fort estar amb ell, però el que em va posar més content va ser la seva senzillesa. No sé com deu gestionar el seu cap amb tota la pressió que té, amb el que és, però va estar molt atent i va ser un plaer poder xerrar amb ell».

El professor Wilkinson

El cap també té un paper determinant en el joc de Nico Sánchez quan es troba davant els pals, amb la pilota plantada a la gespa, sovint, amb angles impossibles que obliguen a xutar des de més de 40 metres en una barreja prodigiosa de potència i col·locació. Des de sempre havia estat xutant però hi va haver una figura que li va canviar la manera d’enfrontar-se a aquest desafiament: Jonny Wilkinson. «El millor del món», diu sobre l’obertura anglès, un dels grans noms de la història d’aquest esport, i amb qui va coincidir al Toló. Hi ha un abans i un després en aquesta acció tan determinant des que l’home que va donar a Anglaterra el seu únic Mundial amb un drop magistral en la pròrroga davant Austràlia (2003) amb la seva cama dolenta va convertir cada puntada en un ritual.

«Vaig tenir la sort de poder entrenar-me gairebé sis mesos amb una llegenda com Wilkinson. És un monstre. Molt metòdic, molt perfeccionista, amb una dedicació admirable perquè sent el millor era el que més s’entrenava. Ens feia classes en anglès, en francès i en espanyol perquè té una casa a Mallorca i el parla bé», explica, rendit davant qui li va confirmar que l’èxit té dos secrets, a més de la tècnica: «La mentalitat, la confiança que ho faràs i la dedicació. Com més t’entrenis, millor». 

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Per aquí també s’explica l’auge de l’Argentina, capaç de competir amb les grans potències de sempre i que va estar a punt d’entrar a la final. El rugbi té fama de ser l’esport dels rics davant el futbol del carrer, una situació que ha anat canviant i que, juntament amb el salt al professionalisme, ha disparat el nivell. Però hi ha coses que no canvien, com la superioritat dels All Blacks, campions en els dos últims Mundials, i un equip que al llarg del temps manté aquesta aura invencible.

«A Nova Zelanda els nens neixen amb una pilota de rugbi a la mà i el somni de la seva vida és ser un All Black. Saben que són els millors i que, passi el que passi, al minut 80 et guanyaran», diu admirat Nico Sánchez, que ja ha viscut unes quantes vegades l’escena imponent de la haka, incomprensible en altres esports per l’aire desafiador. «No ho veus com una provocació, és una tradició i en el rugbi sabem el que representa. El pitjor ve després», remata entre rialles. «Si s’acabés aquí i diguessis: ‘si tot el que ens passarà és això...’». Però un puma mai es rendeix. H