Així es va preparar Mireia Belmonte per a l'or

No hi ha res a l'atzar en la feina i la preparació de Mireia Belmonte, que li ha permès aconseguir el seu somni i proclamar-se campiona olímpica a Rio en els 200 papallona i penjar-se el bronze en els 400 estils.

Per arribar a la meta amb possibilitats, cada un dels seus passos en aquests últims quatre anys ha sigut pautat amb molta cura pel seu tècnic, el francès Fred Vergnoux, amb qui s'entrena des de fa sis anys. Des de la concentració a principis d'any a Pretòria, a les dues concentracions en altura, la primera d'un mes de durada al CAR de Sierra Nevada, una abans de l'Open d'Espanya del març, quan havia d'aconseguir les mínimes olímpiques. L'altra, poc abans del Campionat d'Espanya, el mes de juny passat.

Esquí de fons, crossfit, carrera vertical llançada, carrera de muntanya. Al marge del seu treball a l'aigua, tot s'ha utilitzat per definir i polir el seu físic i donar a la Mireia els instruments que necessitava en la seva recerca del podi olímpic. Els altres dos punts fonamentals de la seva preparació són el treball de recuperació i el descans, que Fred Vergnoux, obsessionat amb el tema del son, considera igual de fonamental. El preparador francès sosté la hipòtesi que un dels problemes dels esportistes espanyols és que no dormen el mínim de vuit o nou hores al dia que es necessita.  

DISCIPLINA ESPARTANA

Des que unes centèsimes la van separar de Jiau Liuyang en la final del 200 papallona i la van apartar de l'or de Londres, no hi ha hagut ni un sol instant en la vida de Belmonte que no estigués enfocat cap a la meta de Rio, encara que una lesió a les espatlles, una bursitis que li va impedir anar al Mundial de l'estiu passat a Kazan, va tallar d'arrel la seva preparació i la va tenir prop de sis mesos entrenant a baix rendiment, gairebé sense llançar-se a la piscina pel dolor que li causava.  

El seu camí cap al cim s'ha fonamentat en la disciplina espartana, que la Mireia assumeix sempre amb un somriure, en jornades diàries de treball de dilluns a dissabte amb doble entrenament d'aigua, matí i tarda, tres sessions intercalades de gimnàs, amb les màquines de musculació, tres de crossfit, amb una hora diària en cada una, tres de càrdio de 45 minuts, tres de bicicleta estàtica de 45 minuts i tres més de càrdio, al voltant d'una hora, que la nedadora badalonina ha complert escrupolosament.

ASCENS AL VELETA

La boxa i la carrera de muntanya han sigut també importants en la preparació integral. En les concentracions que, cada any, ha realitzat l'equip de natació a Sierra Nevada, havia fixat un repte que era l'ascens al pic del Veleta per la ruta de la zona de La Hoya de la Mora, de 14 quilòmetres. En cada un dels últims tres anys, se situava una meta més pròxima al cim.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

En els últims tres anys, poc abans d'afrontar el Campionat d'Espanya, en el club Metropole, a Las Palmas, el va completar en una hora i 24 minuts, una marca excepcional per a Mireia. La idea de practicar boxa la va proposar Vergnoux per la implicació física molt dura que suposa a nivell de càrdio i pel tema de la coordinació i l'equilibri. La Mireia la va acceptar encantada.

“¿Tot això per a què? Doncs això té molt valor i et dóna una força tremenda. Quan un esportista fa alguna cosa per primera vegada et dóna un plus de confiança molt gran”, explica el seu tècnic Vergnoux. “A la Mireia li encanta descobrir els seus límits, una persona que funciona a base de reptes constants, perfeccionista, una atleta completa”.