L'orgull de 'les Lleones'

El rugbi a 7 torna als Jocs de la mà d'un equip espanyol molt motivat però superat per França i Nova Zelanda

jcarmengol34950870 2016 rio olympics   rugby   preliminary   women s pool b fra160806184331

jcarmengol34950870 2016 rio olympics rugby preliminary women s pool b fra160806184331 / ALESSANDRO BIANCHI

2
Es llegeix en minuts
Joan Carles Armengol
Joan Carles Armengol

Periodista

ver +

Feia 92 anys que no hi havia rugbi en uns Jocs Olímpics (des de París 1924) i, per descomptat, no hi havia hagut mai rugbi femení. Les Lleones, aquell orgullós combinat espanyol que va caçar al vol l’última plaça per a Rio en el Preolímpic de Dublín –en què va sorprendre Rússia a la final–, va tenir l’honor ahir de clavar la primera puntada de peu a la pilota ovalada, en l’estrena de la modalitat Seven (set jugadors per equip en partits intensos de dues parts de set minuts).

La protagonista de l’històric xut va ser la madrilenya Patricia García, que va posar el torneig femení en marxa a l’Estadi de Deodoro, una instal·lació per a 15.000 persones que no es va omplir, encara que el públic assistent es va mostrar entusiasta. García és una de les 12 elegides pel seleccionador, José Antonio Barrio, al capdavant d’una aventura que va tenir una vintena de jugadores concentrades a Madrid tot l’any per fer realitat el somni del rugbi espanyol de participar en uns Jocs, cosa que va aconseguir per partida doble, ja que d’aquí pocs dies debutaran els nois, aquella Família (així s’autodefineixen) dirigida per Tiki Inchausti.

Però, en aquest primer dia efectiu de Jocs, el protagonisme els corresponia a elles. A Patricia García (que va anotar l’únic assaig en la derrota inicial contra França per 24-7), a Berta García, a la capitana Elizabeth Martínez, a la catalana Bàrbara Pla (el seu germà Pol l’acompanya a Rio amb el combinat masculí), i així fins a 12 lleones que van superar aquella selecció de més de mig any, i que han heretat la denominació de l’escut de la federació espanyola, presidit per aquest felí. A la derrota contra França s’hi va unir, en el segon partit del dia, una esperada rendició contra la increïble Nova Zelanda (5-31), país que busca la seva medalla olímpica número 100 precisament amb aquest equip gairebé imbatible, guanyador de tres de les quatre World Series celebrades fins ara (l’altra va ser per a Austràlia).

DECISIU PARTIT DAVANT KENYA

Notícies relacionades

En un esport dominat per l’hemisferi sud en totes les seves modalitats (a 15, a 13 i a 7), Espanya s’ha guanyat un lloc in extremis i gràcies a un orgull indomable, que es demostra en les dures condicions en què es van haver de preparar les dues seleccions. Concentrades des del mes de desembre a Madrid, les noies de fora (tot i estar incloses totes en les beques ADO) es van haver  de sufragar l’estada a la Casa do Brasil, així com part de les concentracions i els viatges per disputar les Sèries Mundials, a Dubai, São Paulo, Canadà o Clermont Ferrand.

I ara totes elles es juguen aquesta famosa beca en un torneig accelerat de tres dies. Després de perdre ahir contra França i Nova Zelanda (guanyadora també de Kenya per 52-0), les Lleones han de guanyar avui per un ampli marge les africanes per accedir com a millor tercera de grup almenys als quarts de final de la nit i assegurar-se un diploma olímpic salvador. És una necessitat per consolidar un futur que, en cas contrari, quedaria en l’aire, ja que totes les noies procedeixen del rugbi a 15 i podrien reintegrar-se als seus clubs. Una pena, tenint en compte que en poc temps el rugbi a 7 femení s’ha situat 9è en el rànquing mundial, va ser quart al Mundial 2015 i campió d’Europa el 2010.