L'última batalla de Guillermo Molina

Figura i capità de la selecció de waterpolo, des del seu debut el 2001, Guillermo Molina (Ceuta, 16 de març de 1984), ha recorregut un llarg camí fins a arribar a Rio, els quarts Jocs de la seva carrera, que també seran els últims en què participarà.

«És el meu comiat. Està decidit», explica Molina, referent en la defensa d’Espanya, abans d’iniciar la competició demà contra Itàlia, l’exigent debut en un grup més que complicat. «Ja he arribat al límit i és hora que la gent de sota segueixi pujant. Ho he donat tot en aquests 15 anys. I ara la meva prioritat és la meva família, la meva dona, els meus dos fills petits. Vull dedicar-los temps. Tot el que no els he pogut donar  aquests últims anys en què he passat els estius concentrat amb la selecció».

Després de tres participacions tancades amb diploma olímpic (un sisè lloc a Atenes, cinquens a Pequín-2008 i sisens a Londres), el repte de Molina, que és l’únic supervivent de la selecció que va aconseguir l’últim títol Mundial del waterpolo espanyol a Fukuoka, i també el repte de la selecció seria acomiadar-se amb un podi olímpic, sens dubte el premi que li falta en un palmarès excepcional. «Haver pogut participar en quatre Jocs és un autèntic luxe. Però estaria millor aconseguir una medalla. Aquest és el repte pel qual estem treballant tan dur. Volem aconseguir-ho i fer-ho bé», admet el jugador que marcarà, sens dubte, el pols de la selecció. Si Molina rendeix, l’objectiu serà molt més a prop.

Amb un or, una plata i un bronze en Mundials, un bronze europeu, una Champions, i diversos títols de lliga i copa tant a Espanya com a Itàlia, el país on fa una dècada que juga (primer a Brescia, després a Florència i novament va tornar a Brescia, on juga en l’actualitat), la medalla olímpica és la seva assignatura pendent.

La medalla que li falta

«Aquesta medalla és l’única cosa que em falta al palmarès. Hi estem posant tot el treball, però també sabem que es necessitarà un punt de sort per traspassar aquesta frontera dels quarts», explica el golejador i referent d’Espanya, que assumeix que passa pel seu millor moment. «Fa dos anys que jugo al meu millor nivell, encara que no està bé que ho digui jo. Torno a sentir que estic entre  els millors».

Per entrar als aparellaments, la selecció que dirigeix Gabi Hernández haurà de superar, primer, un grup més que exigent amb els Estats Units, Montenegro, Itàlia, Croàcia i França, on només el quadro francès sembla assequible, i a més a més un calendari vertiginós, on els tres primers partits (Itàlia, els Estats Units i Croàcia) seran absolutament claus.

Notícies relacionades

El waterpolo masculí es fixa el repte del podi a Rio

El waterpolo femení apunta a l'or dels Jocs

«És el calendari que tenim i l’hem d’assumir. En els tres primers partits ens hi juguem el futur perquè decidiran l’aparellament dels creuaments. Així que sabem que els nostres quarts comencen en realitat el primer dia amb Itàlia», explica Molina que, a més a més, matisa que les diferències entre totes les seleccions són mínimes. «Al Preolímpic, quatre equips es van classificar per un gol de diferència. Són els aspectes puntuals els que t’enviaran a figurar entre els quatre primers o a passar a jugar entre el cinquè i el vuitè».

Malgrat l’exigència, Molina és optimista sobre la maduresa amb la qual arriba l’equip. «Hem passat moments molt difícils, fins i tot em remuntaria fins al 2011 i l’equip ha fet salts cada vegada més grans. Ens trobem a un pas de ser realment competitius de cara a la medalla», afirma, i assegura que la clau és la unió que s’ha aconseguit al vestidor. «Tenim un grup que desprèn molta química, aquesta és la clau del nostre equip».