Rio ja bull

Ahir a la nit el Brasil va somriure al món per primera vegada en molt de temps. L’espectacular cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro a l’estadi de Maracaná, una autèntica desfilada de Carnaval comprimida en 180 minuts, no va defraudar ningú malgrat haver sigut la més austera en els últims anys. Encara que només fos per tres hores màgiques, els cors dels 208 milions d’habitants del primer país de Sud-amèrica a acollir uns Jocs van batre a l’uníson.

Quan el mític sambista Paulinho de Viola va començar a cantar l’himne nacional, els 70.000 espectadors del temple del futbol van oblidar les seves divisions internes per sentir en carn pròpia l’emoció d’albergar l’esdeveniment esportiu més gran del món. Malgrat que el crit «Fora Temer» no va faltar a Maracaná, una protesta per la presència del president interí Michel Temer, el sentiment de la majoria dels presents va ser el de tenir la festa en pau i disfrutar del moment. No és cap secret que el poble brasiler sempre ha preferit l’amor a la guerra, la poesia al discurs polític i la platja als carrers.

DEL FUNK A LA SAMBA

La cerimònia va buscar sobretot expressar la unió dels brasilers a través dels seus dos tresors més preats: la música i l’Amazones. Des del funk que escolten milions de joves a les faveles de tot el país, representat per les dives Anitta i Ludmila, fins a la clàssica música popular brasilera dels inesgotables i eterns Caetano Veloso i Gilberto Gil per acabar amb una extraordinària desfilada carnavalesca de 500 membres de les 12 millors escoles de samba de Rio. Un acompanyament de luxe per als 10.500 atletes de 206 països que van desfilar com si es trobessin desfilant pel Sambòdrom.

Entre tant de color i diversió és probable que l’immens valor simbòlic de la festa olímpica passés inadvertit per als 3.000 milions de teleespectadors a tot el món. El Brasil, el gegant amazònic, aconseguia fer realitat el seu somni d’acollir els primers Jocs de la història de l’Amèrica del Sud. El que va començar el 2007 com un capritx de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva, es va materialitzar deixant clar al món que els països d’aquest racó maltractat del planeta també tenen l’orgull, la dedicació i la capacitat necessàries per organitzar grans esdeveniments sense tenir un seient fix en el club dels més rics.

ELS DOS GRANS ABSENTS

Malgrat els endarreriments, la duresa de la crisi econòmica i la forta crispació política, els carioques van treure forces de flaquesa per tirar endavant la culminació d’un pastís que es va iniciar amb la sortida de la pobresa extrema de 35 milions de persones, l’eradicació de la fam i el desterrament de l’analfabetisme.

És cert que els pares de la criatura, Lula da Silva i Dilma Rousseff, van ser els grans absents de la festa a Maracaná, però ningú dubta que, enganxats al televisor de les seves residències oficials, van arribar a vessar alguna llàgrima en el moment en què el foc olímpic va ­il·luminar el cel de la 'cidade maravilhosa'.

L'HANDICAP D’‘O REI’ PELÉ

Notícies relacionades

Així serà la gran festa de Rio 2016

Pelé anuncia que no encendrà el peveter

Un instant que es va fer esperar durant uns anys que, per desgràcia, no van perdonar O Rei del futbol. Divendres a primera hora, el llegendari Pelé va anunciar en un comunicat que als seus 75 anys no es veia amb forces per assumir la tasca d’encendre el peveter olímpic. Potser, per ironies del destí, l’absència dels tres personatges més rellevants de la història recent del país vulgui marcar un nou inici per al Brasil.

L’oportunitat de convertir els Jocs Olímpics en un punt d’inflexió per al país està servida. De l’èxit o fracàs dels pròxims dies dependrà en gran mesura el destí d’una nació que anys enrere va arribar a tocar el cel amb els dits però que ara ha de demostrar que serà capaç de mantenir-se ferma quan l’economia s’ensorra. Els atletes del Brasil saben que ha arribat l’hora de recuperar l’orgull perdut, la història els espera i el seu públic estarà amb ells.