El waterpolo masculí es fixa el repte del podi a Rio

Un cordó umbilical connecta la selecció masculina de waterpolo actual amb la grandesa que desprèn la seva història. Dins de l’aigua ho personifica Guillermo Molina, el seu referent, golejador i capità. Fora de l’aigua, Gabi Hernández, l’actual seleccionador, la persona que intenta reconstruir el perfil guanyador de l’equip.

Molina i Gabi Hernández són els únics supervivents de l’últim gran moment de glòria del waterpolo masculí: el títol mundial de Fukuoka, el 2001, encara que el 2009 una plata va premiar l’equip a Roma. Aquest és el repte que se li presenta a Rio a la selecció, que s’ha estavellat a la barrera dels quarts de final en les últimes tres cites olímpiques, sempre contra equips balcànics (a Atenes-2004 va caure davant Sèrbia i Montenegro per 9-7; a Pequín-2008, 9-5 per a Sèrbia, i a Londres-2012, 11-9 contra Montenegro) i que està disposat a deixar enrere aquesta maledicció després d’un any dur, de molt treball, que va donar el seu fruit en el Preolímpic.

«Estem preparats i amb moltes ganes de començar a jugar. Les aspiracions són màximes», afirma el seleccionador Gabi Hernández, que mai es va amagar en la seva carrera i tampoc ho fa ara com a tècnic. «Anem a guanyar el màxim. Però sabem que serà un grup complicat en què ens ho juguem tot en els tres primers partits».

Quan Gabi Hernández esmenta els tres primers partits, parla d’un calendari vertiginós, que enfrontarà Espanya contra Itàlia, després contra els Estats Units, finalista de la World League, i contra el campió olímpic Croàcia, per finalitzar contra França i Montenegro.

«És un grup duríssim. Tots lluitarem per entrar entre els quatre primers que passen a quarts i intentar evitar Sèrbia, que és la principal candidata a l’or», afirma el seleccionador, que considera que l’equilibri que hi ha en l’actualitat en el waterpolo internacional es decidirà per petits detalls.

El caràcter, la química que transmet el vestidor, la intensitat defensiva són part del segell amb què Gabi Hernández ha dotat la selecció i que seran fonamentals per sobreviure a una competició duríssima des del primer dia. «La gent ha de saber que ho donarem tot, perquè sense una defensa gaire intensa, amb molt altruisme, generositat, intensitat i passió és impossible perquè és el que hi ha per guanyar els partits».

Una carrera a Itàlia

Notícies relacionades

El waterpolo femení apunta a l'or dels Jocs

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

Una carrera a ItàliaL’altre aspecte sobre el qual giraran les opcions de la selecció serà  l’aportació de Guillermo Molina, l’home clau per marcar diferències, el jugador que s’acomiadarà de la selecció a Rio, els seus quarts i últims Jocs. «Amb la maduresa he tornat a arribar a un nivell alt, a situar-me entre els millors, però fa dos anys que jugo bastant bé, després de passar els últims quatre en estat dorment», fa broma el jugador del Brescia, que ha construït gran part de la seva carrera a Itàlia. «La química, el bon rotllo entre nosaltres, és el que ens pot ajudar perquè no som ni els més forts ni tampoc els més alts».

També s’espera molt de l’argentí, nacionalitzat espanyol, Chalo Echenique, que juga a Croàcia, un dels dos esquerrans de l’equip, que afirma que Espanya ha d’afrontar la cita olímpica amb el repte del podi. «Sempre somies arribar a uns Jocs i, ara que en tinc l’oportunitat, el repte és lluitar per la medalla», explica.