Rússia, fora de joc

L'amenaça d'una exclusió col·lectiva de Rússia dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (a celebrar entre el 5 i el 21 d'agost) va prenent cos. El Comitè Olímpic Internacional (COI) esperava la decisió del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) sobre la presència de 68 atletes russos que havien presentat al·legació a la seva exclusió, i la decisió emesa ahir a Lausana, de forma unànime pels tres àrbitres, és inequívoca.

El TAS va rebutjar el recurs i no hi haurà atletes russos, llevat de comptades excepcions, en la pròxima cita olímpica. El COI es prendrà uns dies per reflexionar sobre el veredicte i, abans del pròxim dimecres, decidirà si fa extensiva aquesta sanció a totes les especialitats, com a resposta a l'escandalós historial de l'esport rus, resultat d'una política sistemàtica de dopatge, avalada per l'Estat i que implicava el Ministeri d'Esports i els mateixos serveis secrets russos, segons l'informe McLaren encarregat per l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) i que es va fer públic dilluns passat.

La decisió del TAS obre la via a una possible exclusió de tot l'esport rus dels Jocs, malgrat que el país es va afanyar dimecres a anunciar el seu nombrós equip olímpic, format per 387 esportistes.

Seria una mesura sense precedents, rèplica a una situació també sense precedents, ja que l'informe de l'advocat canadenc Richard McLaren, de 300 pàgines, parla d'un «alt nivell de complicitat entre els esportistes, els entrenadors, els metges, els oficials i les agències esportives per proporcionar de manera sistemàtica als atletes russos productes dopants per aconseguir els principals objectius de l'Estat: produir campions».

FALSIFICACIÓ DE MOSTRES 

El dopatge sistemàtic d'Estat, denunciat en el període 2011-2015 i encaminat sobretot a recuperar l'hegemonia olímpica en els Jocs d'hivern de Sotxi 2014, incloïa la falsificació de resultats d'anàlisis i el canvi de continguts en les mostres d'orina per una altra d'esportistes 'nets'.

El TAS va confirmar ahir la validesa de l'argument de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) que els atletes de les federacions sancionades (la IAAF va suspendre la federació russa el novembre del 2015) no poden participar en competicions internacionals «llevat que satisfacin uns criteris específics». Per aquesta via es poden colar, malgrat la sanció, alguns atletes russos, com és el cas de la saltadora de longitud Daria Klixina, que s'entrena des de fa anys a Florida i ha passat controls antidopatge «creïbles», i de la migfondista Iulia Stepanova, que va estar en l'origen de les revelacions de les pràctiques irregulars de Rússia a l'aparèixer en un documental de la cadena alemanya ARD el desembre del 2014.

DECISIÓ POLÍTICA / Més difícil serà que entrin en aquesta reduïda llista d'atletes -que participarien sota l'epígraf d'un equip neutre, amb la bandera i l'himne olímpic- campions que han seguit emparats pel sistema rus com és el cas de la perxista Elena Issinbàieva, el corredor de tanques Serguei Xubenkov i els saltadors d'altura Ivan Ukhov i Maria Kutxina.

«Gràcies a tots per enterrar l'atletisme», va bramar ahir Issinbàieva, denunciant una decisió, al seu parer, «purament política». «I sense fonament jurídic», va afegir el ministre d'Esports, Vitali Mutkó. «No podem més que lamentar profundament aquesta decisió que afecta atletes que no tenen res a veure amb el dopatge», van reblar fonts del Kremlin.

A l'altra banda, el president de la IAAF, Sebastian Coe, es va felicitar que la decisió possibiliti una «competició en peu d'igualtat» i va apreciar el suport «als nostres reglaments», però va afegir: «No és un dia per fer declaracions triomfals. No he vingut a aquest esport per impedir que els atletes competeixin, el desig de la nostra federació és incloure, no excloure».

El cas de l'atletisme no és únic. Dos esports més han exclòs països sencers per als Jocs de Rio. Es tracta de l'halterofília, amb Bulgària, i del piragüisme, amb Romania i Bielorússia. Aquesta decisió es basa en una normativa que la majoria de federacions internacionals té incorporada segons la qual, si se sobrepassa un nombre determinat de positius en un any, l'equip pot ser apartat de la competició. El límit és de nou casos en halterofília, i de vuit en rem, per exemple. La federació internacional de piragüisme permetrà als esportistes nets defensar les seves opcions a Rio a títol individual.

L'OPINIÓ DE BOLT

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

El sis vegades campió olímpic en atletisme, el jamaicà Usain Bolt, va reaccionar ahir amb cautela a la sanció a Rússia des de Londres, on avui participarà en la reunió de la Lliga de Diamant i s'enfrontarà en els 200 metres a la revelació espanyola, Bruno Hortelano. «Si fas trampa, seràs perseguit; aquest és el missatge», va assegurar Bolt, sense voler referir-se directament al cas rus. «Estic trist, però les regles són les regles. Si es tenen les proves que algú ha pres alguna cosa, s'ha de sancionar o portar a terme les accions justes. El missatge que s'ha donat ha sigut bo», va afegir Bolt, que podria perdre precisament un de les sis títols olímpics que té, el dels 4x100 metres de Pequín 2008, pel positiu d'un dels rellevistes, Nesta Carter. «Serà una mica decebedor, però per a això hi ha les regles. Jo passo controls constantment, aquest mateix matí [per ahir] n'he passat un, però confio plenament en el meu equip».

Per la seva part, el perxista francès Renaud Lavillenie, també a Londres, va assegurar: «És una decisió molt dura, és veritat, però potser és la millor solució per clavar un bon cop al dopatge».