Zidane es corona en un vestidor amic

Volava per l’aire a San Siro mantejat pels seus jugadors, potser sense ser conscient encara de l’abast del que havia aconseguit i, sobretot, sense acabar de creure en quant temps ho havia aconseguit. No era gens estrany, perquè dissabte que ve Zinedine Zidane complirà cinc mesos al capdavant de la plantilla del Madrid.

Hi ha qui ja el compara amb Miguel Muñoz i Del Bosque per allò de la flor. Ha passat d’entrenar a Segona B a aixecar la Champions, cosa que Zidane reconeix que va somiar quan es va fer càrrec de l’equip. També els jugadors volien un altre Ancelotti després de la mala experiència amb Benítez, i el van trobar en el tècnic francès.

L’èxit de Zizou es resumeix en una paraula: senzillesa. Per sobre de qüestions tàctiques o de canvis dràstics, l’entrenador francès només ha hagut d’acostar-se als jugadors i donar-los afecte. «El que he aportat al Madrid ha sigut positivisme. Crec en el treball dur. Ja tenim qualitat en l’equip, però el treball és més important que la qualitat. Hem fet tots un treball excel·lent», va afirmar el tècnic francès.

Un vestidor ingovernable

El millor de Zidane és el seu perfil, molt similar al de tècnics que han deixat empremta en un vestidor que va definir a la perfecció Lorenzo Sanz. «És ingovernable», va dir l’exmandatari blanc. Precisament Sanz va destituir Toshack el novembre de 1999 després d’allò que «és més fàcil veure a un porc volant pel Bernabéu que jo rectifiqui». Va posar Del Bosque i aquella temporada al Madrid li va anar malament a la Lliga, però va sumar la vuitena Copa d’Europa.

Hi havia tanta distància entre el tarannà de l’actual seleccionador espanyol i el tècnic gal·lès que als jugadors els va costar poc canviar el xip amb Del Bosque. Una cosa semblant va passar amb Ancelotti, molt del gust d’una plantilla que es va aixecar contra la decisió de Florentino d’acomiadar-lo.

 Zidane ha fet oblidar Carletto, i això que semblava molt complicat. El tècnic francès es va estrenar amb golejada al Deportivo al Bernabéu fins a completar 27 partits amb un balanç de 21 victòries, 4 empats i 2 derrotes, precisament contra l’Atlètic a casa i contra el Wolfsburg a la Champions. En el capítol golejador el Madrid ha sumat 70 gols i n’ha rebut 19.

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

Després de guanyar la Champions, Zizou  va donar les gràcies a Florentino per permetre-li embarcar-se en una travessia que amenaçava de fer naufragar el vaixell. Zidane era reticent a agafar l’equip en ple curs. Preferia començar de zero i arrencar en la pretemporada. Ara ho podrà fer, però amb el seu primer títol sota el braç, el trofeu que volien els jugadors per continuar amb Zidane al timó. 

.