Anàlisi

No toca dessagnar-se

1
Es llegeix en minuts
ALBERT GUASCH

No fa falta amagar-ho: la final de la Champions va tenir tot el que el culer més avorreix. El Reial Madrid va guanyar la undécima i a sobre amb un futbol pobre; va resoldre l'últim penal el cregut de Cristiano Ronaldo, que el va celebrar amb el seu postureig alienant habitual, i per acabar-ho d'adobar l'equip blanc va marcar un gol en fora de joc, el de Sergio Ramos. És en si un pack de digestió complexa.

Aquesta edició de la Champions ofereix un nou exemple de les lliçons d'humilitat que proporciona el futbol. Per molts coneixements que s'atresorin, per molts partits que un hagi contemplat, aquest és un joc que desencaixa la lògica amb molta facilitat. El seu desenllaç ha sigut desconcertant. El Reial Madrid no ha semblat en cap moment el millor equip de la competició. Depenent de la fase del torneig, el més raonable era apostar pel Barça, o el Bayern, fins i tot per l'Atlètic de Madrid.

La sort compta, ens agradi o no, i el Reial Madrid l'ha tingut de costat, amb un camí de roses fins a la final. A San Siro es va trobar un Atlètic rebaixat, que es va assemblar en pocs moments a l'equip de ferro que es va enfrontar al Barça o fins i tot al Bayern. Com si l'arenga al vestidor no l'hagués fet el visceral Simeone, sinó algun altre tècnic de timbre sedós. L'Atlètic va sortir garratibat, va remuntar davant la falta de valor madridista, però va acabar com acostuma a fer-ho en les finals de la màxima competició europea: de genolls.

Notícies relacionades

Cruel la història atlètica. Tres finals i una la va perdre en el partit suplementari, un altre en la pròrroga i ahir als penals. El mite del club pupes perdurarà. Va dir Simeone que se sent un fracassat. Exagera. No pot ser fàcil refer-se de dues derrotes, però s'ha fet un lloc entre els clubs grans d'Europa. Li passarà, encara que lamentarà la resta dels seus dies no haver doblegat un Madrid tan vulnerable.

Zidane, que no sembla tan determinant com Simeone, se sentirà content amb la undécima. Hi té dret. Però tornant al principi, el seguidor barcelonista no s'ha de sentir amb l'ànim soscavat. Ha sigut una magnífica temporada. I ha sigut disfrutada. Als atlètics els correspon dessagnar-se.