Sevilla, un model d'èxit constant

Potser, a simple vista, a tot just unes hores que el Sevilla hagi guanyat la seva tercera Europa League consecutiva, que hagi passat a la història del futbol continental per ser l’únic que ho ha fet així i per tenir ja cinc títols d’aquest torneig, després d’haver viscut moments tan intensos i passionals després de guanyar la final al Liverpool, i a poques hores de disputar una nova final, la de la Copa davant el Barça, sembla una mica fora de context explicar l’èxit brutal del Sevilla en l’última dècada amb una visió una mica freda.

     El Sevilla, a més a més de l’himne del Centenari, de l’esperit del desaparegut Antonio Puerta i de la màgia del Sánchez Pizjuán, és un model de negoci i un model empresarial de primer ordre, que gestiona de forma extremadament rendible Monchi, un alt executiu que es posa bufandes, plora amb els títols i és tan sevillista com el que més, però també és una peça fonamental d’un engranatge perfecte que arrenca als despatxos i acaba en les llàgrimes dels aficionats sevillistes.

EL GURU / El Sevilla és moltes coses, però sobretot és un model de negoci exitós, un model futbolístic rendible que fa possible Ramón Rodríguez Verdejo, un porter en el seu temps de nivell mitjà, suplent durant molts anys i amb alguna temporada de brillantor, però que de debò s’ha convertit en un guru futbolístic. Mon-chi, que va arribar l’any 2000 a la secretaria tècnica del Sevilla perquè literalment no hi havia ningú per fer-se’n càrrec després del descens a Segona, ha anat forjant un model rendible i exitós, amb la complicació que té això en el futbol. Un model basat en dues idees molt bàsiques però difícils de complir. Perdre la por a la venda i al traspàs de futbolistes i encertar-la en els seus recanvis. 

    Sembla senzill… Però pocs clubs ho fan com el Sevilla. Monchi és guru perquè entre ell i els seus companys de secretaria tècnica són capaços de fer el que pocs clubs fan, detectar el talent abans que la resta: Alves, Adriano, Keita, Poulsen, Kondogbia, Baptista, Bacca… La llista és interminable.

EL CANVI CONSTANT / Futbolistes que rendeixen al Sevilla, que troben el millor entorn possible per créixer, evolucionar i després ser traspassats per xifres multimilionàries que després es tornen a reinvertir, sense bogeries, amb cap, en nous talents detectats de forma prematura. Això implica, és clar, un dinamisme a la plantilla que a vegades pot resultar excessiu. En les tres últimes temporades la plantilla ha canviat la meitat dels seus efectius. Resultat: tres Europa Leagues. Potser perquè Monchi té clar el model. «No és que ens agradi vendre els nostres millors jugadors, però sabem que per créixer, moltes vegades hem de vendre perquè no tenim els ingressos d’altres clubs», explica.

Notícies relacionades

El Sevilla destrossa el Liverpool i segella la cinquena Europa League

La final de l'Europa League entre el Sevilla i el Liverpool, en directe

TRES REVOLUCIONS / Monchi dóna el seu valor a qui ho fa possible sobre el terreny. «Emery és un entrenador que sap treure rendiment dels futbolistes i és lògic que al començament de cada temporada l’adaptació costi temps i punts a vegades». I de fet, les arrencades de temporada de les tres campanyes d’Emery han sigut fluixos, si bé les rectes finals són històriques. En els últims cursos, Monchi ha completat tres autèntiques revolucions en cada plantilla. A vegades «per obligació», perquè no sempre tota venda respon a la necessitat, però el cas és que han anat i vingut jugadors del Sevilla en quantitats industrials, i no obstant el rendiment no surt afectat. 

    En la campanya 2013-14, Monchi ja va fitxar 12 nous jugadors després de deixar-ne marxar a 11. En la temporada 2014-15 va incorporar-ne 9, mentre abandonaven el Sánchez Pizjuán fins a 16 jugadors. Aquest estiu passat van arribar 10 nous jugadors i en van sortir 10 més. Però el Sevilla segueix al cim. D’allà dalt no el mou ningú. I diumenge busca el doblet davant el Barça.