El Sevilla destrossa el Liverpool i segella la cinquena Europa League

No digueu Europa League. Digueu Copa Sevilla. Perquè, de moment, aquest  és el nom que més bé defineix un torneig que ha anat canviant de definició al llarg de la història. Va començar sent la Copa de Fires (1958-1971), va passar després per la Copa de la UEFA (1972-2009) i, des del 2010 porta el nom actual. Però des de fa tres anys, aquesta copa té un color i un sabor especial, i un accent únic, l’andalús, el del Sevilla, que ahir a la nit es va doctorar per tercera vegada consecutiva en aquesta competició, que ha guanyat en cinc ocasions (es va emportar també el títol el 2006 i 2007). Tota una fita.

L’equip d’Unai Emery es va coronar superbament, davant d’una antiga llegenda d’Europa que haurà d’esperar per tornar a ser-ho. Perquè el Liverpool va recórrer a la màgia i  la força d’Anfield durant el primer temps, en què va esclafar els andalusos, però la mística va desaparèixer completament als 18 segons de reprendre’s el duel, quan Gameiro va neutralitzar l’1-0 de Sturridge.

ENVESTIDA ANGLESA

El Sevilla va sortir viu després del primer temps, viu i esbufegant. Sí, perdia, i amb raó, però el conjunt de Jürgen Klopp podria haver sentenciat la final amb una mica més de fortuna i també amb més encert de l’àrbitre, el suec Eriksson, que va exercir d’això quan no va voler xiular un penal de Carriço, que va interceptar la pilota amb el braç evitant una autopassada de Firmino.

El matx va començar igualat de forces però el Liverpool s’acostava amb més determinació, esperonat des de la banda per Klopp, que no parava d’exigir pressió i més pressió als seus jugadors.

El conjunt andalús va salvar relativament l’envestida gràcies a la bona feina de Banega i Vitolo al centre del camp, que van donar pausa al duel i van aportar criteri en les accions d’atac, ben poques. De fet, la primera arribada de mèrit dels andalusos no va venir fins a la mitja hora, quan Gameiro va resoldre amb una espectacular xilena una pilota aèria que va sortir per ben poc.

GOLÀS ANGLÈS

La resposta anglesa no va trigar gens. La pilota va circular de banda a banda, des de la dreta, on Clyne va tornar boig Escudero, fins a Sturridge, a l’esquerra, que va fer  un gran xut amb l’esquerraficant la pilota ajustada al pal. El Liverpool agafava avantatge i el Sevilla les passava magres.

Els andalusos van aguantar com van poder els últims deu minuts. Anaven perduts, descol·locats, i l’equip anglès va estar a punt de sentenciar. De fet, va arribar a marcar el 2-0, però el gol de cap de Lovren va ser anul·lat pel linier per fora de joc de Sturridge, que tapava el meta andalús. A punt del descans, Sturridge va tornar a tenir a les botes el 2-0, però no va arribar per poc.

GRAN JUGADA DE MARIANO

El Sevilla se’n va anar al descans capoct, i el Liverpool molt crescut, però als 18 segons de la represa tot va canviar. Mariano, un lateral dret que va brillar amb llum pròpia, es va inventar una penetració per la dreta, amb sotana inclosa a l’exsevillista Moreno, per deixar sol Gameiro que només va haver d’empènyer la pilota.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

El marcador es va igualar, però el partit es va decantar ràpidament cap al costat andalús davant un Liverpool que estava sense forces ni capacitat de resposta. Emery va ordenar a la defensa col·locar-se a prop del centre del camp, van pressionar els interiors i Coke, Banega i Vitolo van fer la resta. Especialment el primer, el capità, que es va endur el premi al millor del partit. Coke va marcar el segon, en una gran jugada al primer toc, i va aconseguir el tercer, aprofitant la passada d’un defensa anglès que anul·lava la seva posició de fora de joc. Va ser un gol  amb suspens perquè el jutge de línia va aixecar la bandera, però l’àrbitre, que va veure bé la jugada, va concedir el gol.

RAMI, TOCAT

Faltaven 20 minuts i la final estava decidida, però no tot eren bones notícies per al Sevilla, que va perdre Rami per lesió i potser per a la final de Copa, on espera un Barça fresc que va agafar bona nota del millor Sevilla de la història, el pentacampió de l’Europa League que, al Calderón, vol arrodonir un final màgic de temporada. Si li arriben les forces i amb permís del Barça.