Xavi Pascual: "Al Barça no se li reconeix el mèrit que tenen els seus títols"

El Barça afrontarà avui a Pontevedra, contra el Teucro, un dels últims cinc partits de Lliga que li queden, ja amb el títol de Lliga a la butxaca. És el sisè consecutiu per a l’equip de Xavi Pascual (Barcelona, 8 de març de 1968), que també ha sumat la Copa en una temporada a la qual només li ha faltat aconseguir la presència a la final four de Colònia perquè fos rodona.

–El Barça acaba d’encadenar els títols de Lliga i Copa, un èxit que ha quedat enfosquit, en part, per la decepció de la Champions. ¿El doblet no hauria de ser un motiu de celebració?

–Fa temps que dic que al Barça no se li reconeix el mèrit que té per la quantitat de títols aconseguits en molt poc temps. És clar que la Champions és un títol diferent. Però no es pot guanyar cada any. En els últims temps hem sigut uns privilegiats per haver-la guanyat dues vegades. Però no és el normal. I la prova és que els altres equips tampoc repeteixen. Estem vivint un cicle molt bo. Però no l’estem disfrutant. Jo disfruto quan el meu equip surt al camp a donar-ho tot. Però hi haurà vegades que perdrà. Normal. En canvi, la repercussió és enorme. Aquest és el nostre mèrit. Que pensin que no podem perdre. Però no és cap catàstrofe. Forma part de l’esport. A vegades no valores una cosa fins que la deixes de tenir.

–És una creença estesa que el Barça ho ha de guanyar tot.

–Els nostres números són bastant inferiors a molts dels nostres rivals europeus. És fàcil, només hem de mirar els pressupostos de les lligues alemanya i francesa, que són públics, i comparar. Però és igual. Som el millor club del món i el nivell d’exigència ha de ser alt: és a dir, arribar a competir amb els més grans, però tocant de peus a terra. Però ens hem mal acostumat a pensar que no podem perdre amb ningú. I això no és així.

–La lectura és que el Barça ha aconseguit que el que és extraordinari adquireixi el rang de normal.

–Així és. El gran mèrit d’aquest equip és que la gent no li doni mèrit. Parlem d’un equip que ha perdut cinc partits en les últimes tres temporades. Hem fet una Champions duríssima i hem perdut tres partits en tot l’any: Kiel, Kielce i Rhein. Quan jugues contra els millors, pots perdre. 

–El problema és que han acostumat l’afició a l’excel·lència. Amb Karabatic l’any passat van fer un ple i la gent pensava que aquest any, amb l’arribada de Jicha, podrien repetir.

–Amb Karabatic vam guanyar la Champions, però estava ajudat per un munt de gent que és imprescindible per al funcionament del conjunt. L’equip fa que els jugadors millorin. Però sembla que només apreciem la gent quan se’n va. El dia que perdem Entrerríos, el millor jugador de l’Europeu, en serem conscients. Ara es parla de Jallouz. Però em semblaria una falta de respecte no parlar de Víctor Tomàs, de Morros, de Lazarov… Per a mi un equip és un col·lectiu.

–¿Es pot conviure amb un nivell tan alt d’exigència?

–No hauria pensat mai estar tants anys al capdavant de l’equip. I sempre estic pensant que en qualsevol moment això s’acabarà. Però no per no comptar amb la confiança del club. Ni de bon tros. Per una qüestió personal. Quan la meva motivació decaigui, ho deixaré.

–Amb la Lliga conquistada quan encara falten sis jornades, han encadenat sis títols consecutius, un altre èxit d’aquesta etapa. I tres anys sense perdre un partit en competició espanyola.

–Però és el que hi ha. No és una cosa que em preocupi. L’altre dia, un periodista em preguntava si sabia quants partits i títols acumulava. No ho sé. No m’aturo a pensar-hi. És passat. T’ha de servir per aprendre. Però tu has de mirar el que fas per al dia de demà.

–El club ja ha confirmat l’arribada de tres jugadors i quatre sortides. Estan obligats a reinventar-se cada any.

–No ens podem parar. Aquest equip ens ha donat molt, però ara ja comença a fer-se gran. I requereix que en un termini d’un parell o tres d’anys hi hagi un canvi important. Hi ha tres entrades confirmades, les de N’Guessan (un lateral esquerre), Valero Rivera (un extrem), i Ristovski (un porter) i quatre sortides (Sarmiento, Gurbindo, Saric, Sigurdsson). Però segur que hi haurà més moviments. És un canvi d’equip que s’ha de fer. I a qui li sap  més greu t’asseguro que és a mi perquè perdo jugadors que són persones amb les quals tinc una relació espectacular. Però l’any que ve tornarem a tenir un equip molt jove, que farà baixar molt la mitjana d’edat i que serà competitiu.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

–¿Per guanyar la Champions?

–No ho sé. Però ho intentarem.