Cañellas: «França tampoc ens vol veure a nosaltres»

Amb les seves 123 vegades com a internacional absolut, Joan Cañellas arriba a l'Europeu com el líder de la selecció, que avui debuta davant Alemanya (18.30 hores). Aquest estudiant de Farmàcia i de Màrqueting, nascut el 30 de setembre de 1986 a Santa Maria de Palautordera (Barcelona), vol emportar-se l'or de Polònia, que es convertiria en el salconduit per als Jocs de Rio.

--¿Com afronta l'Europeu? 

--En l'aspecte físic tinc algun problema a l'esquena. La temporada a Alemanya és molt dura. Tenim moltíssims partits. En el del 23 de desembre em vaig quedar clavat, no vaig poder jugar l'última jornada. A la selecció hem estat cuidant l'esquena, però no estic al 100%.

--Sembla clar que a Polònia s'hi va per l'or... 

--Sí. Volem l'or. És el títol que li falta a aquesta generació i la via més fàcil per classificar-se per als Jocs de Rio. Els últims anys sempre hem estat lluitant per les medalles, però de guanyar a quedar-te'n fora hi ha ben poc. Últimament ens hem creuat amb França a semifinals i no hem pogut amb ells. Cal anar pas a pas, però l'objectiu és lluitar per l'or. Si s'aconsegueix i això et porta a Rio és un extra, però l'important comença ara.

--Aquesta generació va caure als jocs de Londres amb un gol de França en l'últim segon després d'un rebuig. Allò no s'ha oblidat. 

--Ho tenim molt en ment i ens va doldre la forma com es va produir. Ara tenim el cap a l'Europeu, però al lluny s'albiren els Jocs. És difícil entrar-hi, però anirem pas a pas. Rio està molt a la vora i res millor que fer un bon Europeu per arribar a aquesta cita amb l'autoestima alta.

--Aquell gol seu a Dinamarca al Mundial de Catar va ser 'made in' Cañellas, mescla de caràcter i cor. 

--És un gol que recordaré sempre. No va ser el més bonic del món, però sí molt emotiu. I davant Dinamarca que, traient el Mundial a casa, sempre ens havia guanyat. Acabar el partit abraçat als companys va ser molt bonic. L'única pena és que no va servir per a la medalla, solament per arribar a semifinals. Després ens en vam tornar amb la quarta posició.

--Com veu l'equip espanyol? 

--La columna vertebral fa uns anys que està instaurada. El grup és pràcticament el mateix que va guanyar el Mundial d'Espanya, amb alguns canvis. Gent jove que s'ha incorporat i que està aportant molt. He vist la gent més endollada que l'any passat i en millor condició física. A més, aquest any tenim Sterbik, que és un valor afegit i per a mi el millor porter amb qui he jugat. Tenim un grup molt difícil, però si controlem les ganes i estem units en els moments difícils es pot fer un bon torneig.

--I amb vostè una altra vegada com a capdavanter, als seus 29 anys. 

--Líder o no, intentaré ajudar l'equip. Tothom sap quin és el seu paper. En el meu cas sóc conscient de les meves limitacions i també de les meves virtuts. Els últims anys m'ha tocat assumir més responsabilitats i no m'ha sortit malament. Tinc ganes de demostrar coses.

--¿Hi ha alguna poció per no tornar a doblegar el genoll davant de França? 

--França lluitarà pel títol encara que és la selecció que menys es juga peruquè ja és a Rio. Sempre comença amb dubtes, però sempre està aquí. Arriba molt bé físicament al final dels tornejos i els partits importants els hi acaba portant. Tenen jugadors superdotats. No és que sigui solament la nostra maledicció. Ho és també de les altres seleccions, però França tampoc ens vol veure a nosaltres. Esperem no creuar-nos amb ells abans de la final.

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

--Els tres anys que porta al Kiel li han donat títols, un bon nivell d'alemany, però no li han servit per acabar amb la maledicció de no aconseguir guanyar la Champions. 

--És el títol que em falta a nivell de clubs i el que més il·lusió em fa. He estat a semifinals amb el Barça, Ciudad Real i Atlètic. Amb l'Hamburg no vaig arribar, però també la va guanyar, i ara el Kiel. Es fa dur veure que has estat en tants clubs que l'han guanyat i tu encara no, malgrat haver estat en quatre 'final four'. A Alemanya preval la Lliga, la Champions és un afegit. Em queda un any al Kiel i espero poder estar aquest any a la cita de Colònia.