Shakira i la cultura de la violació

El món acadèmic utilitza el concepte cultura de la violació per referir-se al sistema de valors o actituds socials que legitimen, normalitzen o perpetuen les agressions sexuals a dones. La pancarta «Shakira és de tots» exhibida al camp de l’Espanyol a Cornellà-El Prat és un exemple d’aquestes idees. El lema parteix de la premissa que la dona és propietat de l’home. En conseqüència, l’atac a Piqué es produeix pel fet que ja no posseeix Shakira en exclusiva, sinó que és compartida per diversos homes. 

    En el context de conflicte en què s’exhibeix la pancarta, el cos de la dona es considera un camp de batalla més que uns homes se senten autoritzats a conquistar. No s’ha de perdre de vista que la persona verdaderament atacada és Shakira, a qui es nega el control sobre el seu cos i sexualitat. Shakira ha utilitzat aquests dos elements en la seva faceta artística. Així doncs, hi ha qui pot considerar que ella s’ho ha buscat.

    Responsabilitzar la víctima de l’agressió és una actitud més de la cultura de la violació, al presentar erròniament les agressions sexuals com un fet «natural i inevitable», davant la qual cosa només et pots protegir. Si a més la dona fa gala d’una sexualitat activa, la càrrega de la culpa augmenta: no només no s’ha protegit, sinó que «ha anat a buscar-les».

Dani Alves

Ja el 2014, es va publicar a internet un vídeo que mostrava una part de l’afició de l’Espanyol cantant «Shakira és una puta» durant un altre derbi. Resulta pertinent plantejar-se si les autoritats esportives han fet tot el possible per evitar la vociferació d’insults sexistes als camps de futbol, tenint en compte les mesures que s’han pres en casos d’ofenses racistes.

    El noi que va llançar un plàtan a Dani Alves durant un partit contra el Vila-real a El Madrigal de la temporada 2013-14 va ser detingut per la policia i el club li va retirar el carnet de soci. La treballadora del FC Barcelona que va fer gestos simiescos a un jugador del Racing de Santander en un partit contra el Llagostera aquella mateixa temporada va ser acomiadada.

La premsa esportiva

La premsa esportiva també pot combatre la cultura de la violació. Encara són moltes les publicacions que, per atraure lectors, utilitzen el cos nu de parelles de jugadors, suposats embolics i «aficionades de tal esport» –si no directament dones que no tenen res a veure amb l’esport.

     En ocasions, aquestes notícies són més nombroses, o estan més destacades, que els articles sobre actes esportius de dones esportistes. Aquesta selecció editorial reforça la idea que una dona és un objecte passiu, destinat a l’ús i gaudi d’una mirada masculina i heterosexual. Perquè encara s’assumeix que és l’home qui mira esport i el practica.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

Objecte de luxe

No només la representació de la dona ha de canviar, sinó també el relat que els mitjans de comunicació escriuen sobre elles. Sovint, la premsa, tant especialitzada com generalista, perpetua la concepció que, en el món de l’esport espectacle, una dona sensacional és un objecte de luxe més al qual aspira l’esportista.