El prodigiós viatge d'Anoeta a Berlín

Encara avui no se sap què carai va passar allà dins. Potser d'aquí uns anys, quan Messi estigui cuidant els seus néts o Luis Enrique estigui pendent només de la bicicleta, es pugui entendre el que va passar en aquell gener que va canviar, una vegada més, la història del Barça. Es desconeix com les plaques tectòniques que habiten a l'interior del vestidor van decidir fondre's en una de sola quan amenaçaven de destruir fins i tot el Camp Nou. De cop i volta, un equip que no semblava tenir identitat -cinc mesos d'embogides rotacions van trastocar a tothom- va trobar un full de ruta que el va guiar des d'Anoeta, el final de tot, fins a Berlín, el final de sis prodigiosos mesos que encara ara no han sigut estudiats ni documentats com requereix la magnitud de la meravellosa obra aixecada en tan poc temps. Tan meravellosa va ser, i serà, que seguirà per sempre en el record dels culers. I de l'aficionat al futbol

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

I LEO ES VA REINVENTAR.  D'aquella tempesta a Anoeta se sap tan sols el més superficial, tot i que, al mateix temps, ple de valor: l'absència de Messi en l'entrenament del dia de Reis regalant potser el seu únic desaire públic al barcelonisme, l'acomiadament de Zubi, la convocatòria precipitada d'eleccions, en què al juny, amb un trident i un triplet, va escombrar Bartomeu, tot i que l'essencial, el que va passar de portes endins, encara mereix hores d'estudi i profunda anàlisi. Però res es podria entendre sense el malaltís i saludable desig de Messi per aixecar-se d'una gran caiguda.

Leo tornava malferit del Brasil, després de perdre una final del Mundial amb l'Argentina, repudiat pels seus, instal·lat en un dilema que podia fins i tot frustrar la seva increïble carrera. Però Messi es va rebel·lar a la seva manera. En silenci. I amb la pilota als peus, convertit amb el pas del temps en un jugador radicalment nou, tan influent des de la banda dreta com des del centre de l'atac, sincronitzat emocionalment amb Suárez, connectat futbolísticament amb Neymar. 122 gols queden com el llegat del trident. Una xifra mai vista abans i que van aconseguir tres davanters. Luis Enrique va endurir el Barça -més sòlid, més fiable, més treballat tàcticament- i les estrelles van entendre el missatge en aquell emotiu viatge que va acabar a Berlín amb la conquista de la cinquena Copa d'Europa després d'abraçar Lliga i Copa. Una obra majúscula.