Anar al contingut

La ronda ciclista francesa

Etapa hivernal al Tour amb caigudes i abandonaments

Els quatre magnífics salven un dia nefast amb fred, pluja i un altre triomf de 'Goril·la' Greipel

SERGI LÓPEZ-EGEA

El Tour es pateix en els ossos, en les ferides obertes, en el fang que es barreja amb la suor, en el fred, en l'hivern que s'ha establert al nord de França, en la tensió i en les caigudes. Ningú escarmenta. És el guió de cada any fins que la muntanya desencalla la general.

Els espectadors poden disfrutar i aplaudir els corredors. La passió no s'atura i les cunetes s'omplen amb milers de persones. El públic s'ho passa d'allò més bé, però el corredor pateix. «I a sobre el vent ens venia de cara i tots movien els mateixos watts, com si portéssim l'aire de cul». Expressió a la meta d'un feliç Alberto Contador, a qui tot li està sortint segons el guió que desitjava a excepció dels 36 segons que li ha esgarrapat Chris Froome. Així ho explicava a la meta d'Amiens, que rebia els ciclistes amb sol, a diferència de la pluja i una temperatura per sota de 15 graus que van tenir a la sortida d'Arras.

A Amiens hi ha la casa on va viure Jules Verne i la seva tomba.  Potser l'immortal escriptor francès, que només va poder conèixer les dues primeres edicions del Tour, es va poder imaginar, entre submarins i coets, que més d'un segle després de la seva mort els hereus dels seus veïns es llançarien al carrer per cridar frenèticament al compàs de la velocitat d'uns ciclistes, llançats a 60 quilòmetres per hora, alguns jugant-se la barba, tan de moda al pilot. L'estrèpit no deixa sentir res, ni tan sols el crit de ràbia d'André Greipel -a qui tots anomenen Goril·la, cosa que li encanta-, que es va anotar la segona victòria en aquest Tour per començar a treure pit i avantatge davant els seus màxims oponents: Mark Cavendish, Peter Sagan (una altra vegada segon) i Alexander Kristoff.

Els quatre magnífics no van caure. Al feliç Contador s'hi van unir Vicenzo Nibali i Chris Froome, sense sobresalts. A Nairo Quintana li van trencar el canvi, cosa que el va obligar a canviar de bici. Tampoc va tenir problemes Purito Rodríguez, que segueix com en un núvol contagiat per les magnífiques sensacions que té en cada etapa i amb el desig de veure aviat els Pirineus.

EL DRAMA DE DANI NAVARRO / Però 14 minuts després de l'esprint tot va canviar. De l'alegria dels que van salvar el dia es va passar a les escenes del drama, als que van arribar ferits, als que van sagnar i als que els semblava que la bici no avançava malgrat l'impuls de les pedalades. Dani Navarro va arribar amb el maluc esquerre en carn viva, amb el mallot del Cofidis destrossat i amb el cos cruixit. «I és que m'he fet mal fins i tot a la lesió que em vaig fer a la Volta. Quina patacada...»

«Hem caigut en una baixada», va afegir Navarro. Ell i tres companys d'equip; un d'ells va ser Luis Ángel Maté, a qui anomenen el Lince d'Andalusia, que no podia ni parlar al travessar la meta i que només tenia ganes d'entrar a l'autocar, treure's la roba, curar-se les ferides, desempallegar-se de la brutícia i oblidar una etapa horrible. «Bouhanni ha caigut al davant i ja no s'ha aixecat», va afegir Navarro. Nacer Bouhanni era el seu líder i la gran esperança francesa perquè un dels seus lluités en la bogeria dels esprints. Es va retirar. Ja van nou abandonaments.

I que ningú preguntés per l'etapa d'avui, costa bretona, maca però ventosa, dia per patir.

0 Comentaris
cargando