Contador, Purito i Valverde se salven del terror del 'pavés'

Oleg Tinkov, l'amo de l'e­quip d'Alberto Contador, assistia nerviós al desenllaç de la quarta etapa, la temuda jornada de les llambordes, des de l'interior de l'autocar del Tinkoff-Saxo, aparcat a la zona habilitada per als equips a prop de la línia d'arribada. Al seu costat, Giovanni Lombardi, que va ser professional, que viu a Madrid i que és el mànager de Peter Sagan, presumia de pupil davant el patró. Com protegia el seu cap de files. Sagan, hàbil amb la bici, aspirant a la París-Roubaix, s'havia convertit en l'àngel de la guarda de Contador.

Ells, a l'autocar, no es van adonar del que hauria pogut ser una tragèdia. Una avaria en els trams del pavés, reemplaçar la bici, simplement canviar de roda, es tradueix en una enorme pèrdua de minuts. I, si no, tan sols va fer falta veure el que li va passar a Thibaut Pinot. Va punxar i va arribar a la meta a més de tres minuts de Tony Martín, vencedor del dia amb un gran demarratge, que va aconseguir el premi del mallot groc a la seva valentia.

Faltaven 25 quilòmetres amb els dos últims sectors de pavés, sens dubte, els més difícils. Un cop de llanta, sense més ni més, la roda del darrere que va picar amb una llamborda, i Contador, desequilibrat, fregant la llanta amb el quadro de la bici i el fre. Va avisar el cotxe per l'auriculari els seus gregaris protectors, amb Sagan al capdavant, van tenir notícia del que podia ser un contratemps de tant calibre que fins i tot pot perillar el Tour. Però va arribar

Ja a la meta, Faustino Muñoz, el mecànic de Contador, va mostrar la roda; la va girar, es va moure de costat a costat, com si estigués fora de si. I a poc a poc, de fregar amb el fre, la roda es parava. «Així ha corregut els últims quilòmetres», va dir.

EL PREMI D'EQUIP

Contador es va abraçar un per un amb els seus companys. «L'equip ha estat genial». Sense ells, sense Sagan que li marcava el terreny, que li indicava amb la mà per on circular millor, per la zona on  les llambordes eren menys afilades; en ocasions per la terra, camins més propis del mountain bike. I Contador obeïa. Quan Sagan cridava, quan el jove escuder que vol arribar vestit de verd (líder de la classificació de la regularitat) a París s'adonava del primer, del segon i fins i tot del tercer demarratge de Vincenzo Nibali, Contador serrava les dents, feia cara de mala llet. Però, per la seva honra, no el deixarien tallat.

Va notar l'impacte, un d'a­quells cops que desequilibren la bici. Terror, encara faltava una eternitat per arribar a Cambrai, amb el cel amenaçant pluja, amb el clima habitual al nord de França, lluny de l'onada de calor viscuda a Holanda. Si plou, patinarà la roda i llavors no hi haurà res a fer.

L'ÚLTIM ATAC

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Per l'avaria no va poder entrar en el perillós tall que es va formar a la sortida de l'últim sector de pavés; amb Nibali i amb Chris Froome, i també amb Alejandro Valverde, perfecte en les llambordes, amb nota, perquè es decideixi a provar sort a la París-Roubaix. Seguint l'estela de Sagan, també de Roman Kreuziger, sense dir res, ajupint el cap, Contador va neutralitzar els dos magnífics que volien destacar i arrabassar-li temps.

Contador va respirar. I també Nairo Quintana. Les llambordes no estan fetes per als pesos ploma. Ni per a l'escalador de Boyacá ni per a Purito Rodríguez, content perquè gairebé ni notava els sobresalts de les pedres gràcies a la cinta doble que li havien col·locat al manillar per esmorteir els cops. Van passar tots ells l'examen amb nota, sobretot Contador, obstaculitzat per l'avaria. No va ploure. Martin va aixecar els braços. Es van asserenar els ànims en un Tour que, llevat que hi hagi alguna sorpresa, viurà tres etapes seguides per a major glòria dels velocistes.