Contador pateix per guanyar el Giro com un campió

Els campions es fan més campions quan aconsegueixen les victòries sota el jou del patiment. Miguel Induráin va patir a Oropa, el 1993, i va arribar a Milà vestit de rosa, tal com ho farà avui Alberto Contador, en circumstàncies semblants, després d'un dia horrible, negre, fos per la terra, per l'sterrato de Finestre. Ell és un home d'asfalt i sobre les pedres (davant l'ímpetu de Mikel Landa, més enllà d'un Astana amb una tàctica horrible), ell, que s'alça, que no es reconeix a si mateix quan ha d'escalar assegut al seient, fora del seu estil, va saber asserenar-se, no inquietar-se, sol, sense equip i amb una discutible direcció, per anotar-se avui el triomf al Giro i començar a pensar exclusivament en el Tour, en el doblet, en el màxim, amb rivals més cruels, però un repte que està al seu abast.

El 1997, dopatge a part, el Festina, sota la direcció de Bruno Rousel, de nefast record per a la història del ciclisme, va preferir guanyar etapes que arribar de groc amb Richard Virenque a París, on es va imposar Jan Ullrich. 18 anys després, l'Astana, l'equip que ha presentat en societat Landa -l'espera un gran futur-, amb decisions incomprensibles que l'han fet ser moltes vegades el millor gregari de Contador, també ha engegat a rodar un Giro en què hauria pogut aspirar a alguna cosa més que a la tercera plaça de Landa, sacrificat ahir a favor de la segona victòria consecutiva de Fabio Aru, segon a la general, escuder avui de Contador al podi de Milà.

LA TERRA MALEÏDA

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

La pujada a Finestre presentava vuit quilòmetres sense asfaltar, vuit quilòmetres de pedres despreses, vuit quilòmetres en què Contador no podia balancejar la bici, estirant els músculs, moltes vegades un alleujament, com en la millor sessió de spinning, quan el monitor ordena als alumnes aixecar-se dels seients. I allà el va castigar Landa, atac fulminant, el pitjor mai sofert per Contador vestint el mallot de líder, tant si és groc, rosa com vermell. Allà, en l'sterrato, també se li va escapar Aru. Sol davant el perill, per descomptat sense gregaris, sense notícies del vehicle d'equip. I, a diferència de Miguel Induráin (que va tenir José Miguel Echávarri, que li va acostar el cotxe a Oropa i li va dir que estigués tranquil, que Piotr Ugrumov no li prendria el rosa), Contador va haver de gestionar la crisi per si mateix. Podia perdre'ls. Podia no veure'ls, però si s'asserenava, si s'alimentava baixant la Finestre, en l'asfalt de Sestriere, on podria posar-se dret sobre la bici, no perdria el Giro.

L'Astana va ordenar parar Landa i convertir-lo en gregari d'Aru, ja a Sestriere, perquè el sard guanyés la seva etapa. Landa, que hauria pogut intentar alguna cosa més, fins i tot triomfar a la meta, va ser lligat de mans per a felicitat d'un sofert Contador campió.